QUE LA "PARAULA" ENS HI AJUDI

Avui el meu pensament es centra en totes aquelles persones, que sigui per vici o pura necessitat s'apropien de totes les coses que pertanyen al proïsme. Tot això que dic, ve a raó d'un robatori que li va succeir al fill d'una bona amiga; estan de vacances en un càmping li van prendre tota la roba inclòs el sac de dormir. I llavors em faig dues preguntes: “Tenia tanta necessitat aquesta persona, que no ha tingut cap escrúpol a l'hora de robar?”_ O simplement es una mancança d'educació dels valors, on el valor fonamental de respectar tothom no existeix, i agafar les coses dels altres es el més natural del món?
Una vegada més, li hem de demanar a Nostre Senyor que ajudi a tots els que veritablement ho estan passant tan malament, en aquesta crisi econòmica i de valors; i el que sí n'estic convençuda es que no podem jutjar a ningú, ni donar per perduda a cap persona, dons a vegades malauradament els camins de les persones han estat plens de mals exemples, de situacions negatives, de pares que no han educat tal com cal als seus fills, i tot això deriva en totes aquestes coses que ens repugnen com son els robatoris, assassinats i moltes més coses contràries a tot ordre social i moral.
Com a catequista confio plenament en Jesús, perquè ens ajudi a transmetre en aquesta hora de catequesi aquests valors tant importants per els infants, com son compartir en el amor per ha tothom, el servei, la companyia i la comunió espiritual entre tots.
Fins aviat.

DÉU, ÉS DÉU DE VIDA

En aquest moment el meu pensament esta centrat en aquest accident tan desafortunat del parc de atraccions del Tibidabo i a on malauradament una noia de quinze anys ha perdut la vida. Tot es va produir en un instant, i en un instant totes les seves il.lusions i projectes de futur han quedat tallats per sempre i s'haurà trobat de cop en l'altre vida, deban d'aquest Déu d'amor i Pare Nostre, el qual de ben segur l'haurà acollit amb els braços oberts.
Tot això em fa rumiar, i crec que a tots vosaltres també, en que el pas d'aquesta vida a l'altre el podem tenir en qualsevol moment, encara que sempre pensem “que son els altres els que moren” però no és així, la mort forma part de la vida i per tant jo no li diria mort, li diria “traspàs a la vida plena”, a la llum d'aquest Déu ple d'amor, que va donar-se per tots nosaltres i d'aquesta manera fer possible la meravella de gaudir per sempre de la companyia de Nostre Senyor.
Que en aquest estiu i en aquest temps de vacances , on tenim més hores per pensar, sapiguem veure el que té realment valor i el que no en té ; moltes vegades ens preocupem per bajanades- “jo la primera” i no sabem mirar a través dels ulls de Jesús on realment es veu la manera de aconseguir aquest regne de Déu que n'estic segura que comença ja, aquí a la terra.
Provem-ho? A lo millor ho podem aconseguir.
Fins aviat.

JESÚS, AVUI I SEMPRE

Ahir varem anar amb un grup d’amics, a una zona meravellosa de la Catalunya central. Al observar tanta bellesa, tant de silenci i tanta pau, vaig pensar de seguida en aquest Déu tant ple d’amor, que ha creat per a nosaltres tota aquesta natura tant verda i tant plena de llum, gracies als raig lluminosos del sol, que donen a tot el paisatge una realitat natural immillorable i que a la vegada es com un respir relaxant en la nostra vida, plena de preocupacions i problemes.
En aquesta excursió varem tenir l’ocasió de fer un petit recés, que ens va anar molt bé a tots; i on el lloc era el més idoni i més adequat per a poder meditar uns minuts i a la vegada sentir dins nostre una pau tant gran que jo crec que pot ésser semblant a la felicitat que molta gent busca i no sap on trobar-la.
I llavors en aquells moments, vaig pensar en Jesús, predicant la Bona Nova a tota la gent. Però de sobte vaig adonar-me que han passat dos mil anys, Jesús ja no va vestit amb túnica i sandàlies, ja no predica en mig del camp, vol estar amb nosaltres, vol ser un de nosaltres i es val de les nostres febleses per que tingui lloc la seva força que ens donarà el coratge suficient per poder estimar, servir o simplement parlar una estona amb tot el proïsme que ho necessiti.
Jo crec que Jesús estarà sempre en nosaltres, si nosaltres volem que hi sigui.
Ho veieu així?

FESTA MAJOR

Estem en plena festa major a la nostra ciutat de Terrassa. La gent esta contenta i els carrers s'omplen de gom a gom mentre els més menuts caminen joiosos i alegres fent saltirons davant els seus pares i esperant de trobar qualsevol atracció de fira, a qui nosaltres quant érem petits, dèiem “els caballitos”.
Per una estona la foscor de la crisi, la passarem per alt, i la distracció i la xerinola seran com un sedant per les nostres vides. També aquesta setmana, comença la festa major de Ca n'Anglada, i també una vegada més tot el barri sortirà al carrer i com ja he dit abans, també els jocs, els balls i la música apaivagaran per un dia totes les preocupacions i problemes tant constants en les nostres vides.
Llavors el meu pensament ha volat cap a Jesús, i n'estic segura que també a Ell, li devien agradar les festes del seu poble. Em consta que era alegre i que li agradava molt d'estar amb els seus amics, però de ben segur que allà on era Ell, devia regnar la pau, l'amistat, la no discriminació per cap persona del poble, i també la seva mirada, devia tenir, tal força i tanta tendresa que la gent que s'acostava a Ell, volgués cada dia ser millor i fer més bé les coses.
Llavors penso en tots nosaltres, que volem seguir a Jesús; i li demano amb tot el cor, que ens faci ser persones alegres, dinàmiques, comprensives i acollidores, que mai discriminem ningú, ni per religió ni per lloc de naixement. Si ho fem així, jo crec que les nostres festes majors, seran una continuïtat de la comunió que fem entre tots quan ens reunim al voltant de la Eucaristia, perquè el que sé que hem de tenir clar, és que a Jesús el trobem sempre a l'Església i en qualsevol par d'on estem, sempre que estimem, respectem i valorem tots els nostres conciutadans que en definitiva són els nostres germans.
Bona festa major a tothom.

UNA BONA MEDIACIÓ

Avui, no sé perquè, el meu pensament vola cap a Mn. Lluís, el qual

n’estic segura, ja te la sort d’estar-se al costat de Jesús i segurament també haurà trobat al seu germà a qui tenia moltes ganes de veure quant arribes allà dalt del cel.
Es una gran sort la promoció d’aquest llibre de les seves vivències, en les quals tots nosaltres podrem gaudir al llegir moltes anècdotes de la seva vida. Una vida plena de activitats i de dedicació al servei dels demés i donant l’exemple de ser ell el primer en fer-ho tot.
El seu record ens acompanyarà sempre a tots, els qui varem estar al seu costat fins als últims moments de la seva vida terrenal; i el més important de tot, és que Mn. Lluís quan es trobava tant malament, demanava a Nostre Senyor que vingués a la parròquia un Mn. que la portés amb molt d’amor i de servei, i gracies a Déu el va escoltar; ens va portar a Mn. Joan, el més digne successor que ens podia deixar, i a més també ens va portar un vicari, Mn. Xavier que a més de ser un bon vicari ens ajuda a cantar i a fer-ho cada dia millor. També ens ha deixat durant un temps a Mn. Mariano per fer més completa tota la vida de la Parròquia.
Que Mn. Lluís des de el cel sigui un bon mediador per tots nosaltres i ens ajudi a tots a ser persones honestes, treballadores en ajudar a tothom i gent de pau estem on estem. També des de allà dalt on deu ser, també ens dirà. “Tot això esta molt bé, però aneu per feina que tots en teniu molta”.
Fins aviat.