PENSAMENT DE LA SETMANA

Últimament tots els comentaris, que fa la gent, al carrer, en les tertúlies, en la televisió, son depressius i negatius.

Diuen així. “El món està molt malament, cada dia anem a pitjor, tothom tan sols es preocupa d’ell mateix etcètera, etcètera”. Doncs jo dic, que no es del tot cert. Hi han moltes persones i col·lectius que treballen per els més necessitats i en aquest aspecte el nostre món ha millorat molt. Un exemple de tot això son les persones discapacitades. Fa molts anys, molts d’aquests germans nostres, vivien tota la vida tancats a les seves cases, com si la seva família s’avergonyirs de que la gent els veies.
Avui dia gracies als centres ocupacionals regits per tanta gent amb un cor i un esperit dignes d’elogi; tots aquests nois i noies viuen la seva vida amb molta dignitat. Vaig assistir aquesta setmana a una demostració de música-teràpia en els tallers ocupacionals de FUPAR, i al veure actuar aquell grup de nois amb tanta il-lusió i entusiasme, vaig pensar en un comentari “de Paraula i vida” on diu: Així es Déu. Ningú no el veu, pero es noten els seus efectes. Els seus fruits es noten en la persona, amor, alegria. Per aixó jo crec que el amor de Déu ens ajuda sempre a millorar aquest món a vegades tan trist i tan difícil.
--No ho dubteu!

PENSAMENT DE LA SETMANA

Hem arribat a la festa de Pasqua, la gran festa de la Resurrecció del Senyor. Això em fa pensar amb la missa de la Vetlla de Pasqual, en la qual tots ens felicitem, estem contents i tenim joia i alegria dins el nostre cor.
Llavors menjem tots junts, aquella coca tan bona que ens agermana i ens fa sentir una veritable família.
Es maco treballar tots junts en la mateixa causa comú “el camí de Jesús” i ho fem de costat uns amb els altres; cadascú amb les seves penes i alegries de cada dia. El meu pensament avui, vola cap aquest món tan difícil en el qual vivim, i li demano a Nostre Senyor, que sapiguem transmetre aquest Esperit de germanor, com ho feia Jesús amb els seus deixebles fa més de 2000 anys.
Ell ens ha deixat la seva gracia i la seva presencia viva en la Eucaristia i aquest misteri tan gran ha de ser la nostre ajuda per construir entre tots el Regne de Déu que ja comença en aquest món.

Bona Pasqua a tothom.

CONVIVENCIA EN GISCLARENY

El fin de semana de Ramos estuvimos de convivencia con jóvenes de diversas parroquias de Terrassa. Estuvo muy bonita, compartimos buenos momentos y a la vez conocimos a diferentes jóvenes de parroquias. Habían jóvenes de Sagrada Família, Sant Pau, y como no, de Sant Cristòfor.
Nos divertimos mucho, y fue una bonita manera de convivir y compartir la fe con otros jóvenes de otras parroquias.
Hicimos diferentes temas. Uno de ellos fue como una especie de teatro. Teníamos que actuar. Nos separaron en dos grupos, y el tema se trataba de cómo sería “la vida con Dios” o “la vida sin Dios”.
Por otra parte también celebramos la Solemnidad del Domingo de Ramos en familia y diferentes plegarias, en donde es una manera bonita de estar en contacto con nuestro Señor Jesucristo.
También visitamos una ermita románica que tenía un poco más de mil años de antigüedad. La verdad es que fue una experiencia inolvidable. Por nuestra parte una de las cosas que aprendimos es que, ¡¡ la fe no se vive, sino que se convive!!

Emanuel

PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquest dissabte de Rams, vaig tenir el privilegi d’assistir a la celebració de la Setmana Santa que van organitzar els monitors de la catequesi especial a la nostra parròquia.
Va ser un dels actes més bonics i més viscuts, on la taula de la Eucaristia, recordava amb molta vivència el sopar de comiat, que Jesús celebrà amb els seus deixebles abans d’ésser lliurat a la mort.
-Per això felicito de tot cor, a totes les persones que treballen amb tanta dedicació i amor envers aquests germans nostres i als quals Jesús estima molt, i tant necessiten de nosaltres. Va ser una festa entranyable que guardaré de record dins el meu cor. El meu pensament en aquesta Setmana Santa, vola cap a Nostre Senyor, i li demano, que tots nosaltres puguem arribar a ser millors servidors dels nostres germans, seguint l’exemple d’aquests estimats catequistes, que ensenya’n el missatge de Jesús de una manera tant entranyable.
Gracies a tots.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquests darrers dies, han sorgit molts comentaris i critiques a la manera d’ actuar del Papa i cap de l’Església Benet XVI. Això ha fet volar el meu pensament cap els mitjans de comunicació els quals aprofiten qualsevol equivocació de l’esser humà pel seu interès comercial; i encara més, si es una figura de l’Església com es Benet XVI.
Tinc la certesa que Benet XVI ha fet moltes coses bones per la nostre Església, treballador incansable de la teologia, envers el bé a tota l’ humanitat.
Quantes vegades es deu sentir sol en totes les seves decisions i responsabilitats! Jo crec que moltes vegades voldria anar-se’n a un desert solitari i pregar tranquil, com va fer Jesús.
En aquesta Setmana Santa, jo penso que tots hem d’estar units amb el Papa a través de la pregària, és una manera de fer-li companyia. Ell és un altre germà nostre i li hem d’estar molt agraïts per haver acceptat una responsabilitat tan gran quan li va dir sí a Jesús.
També això amb fa pensar en el gran manament de Jesús. “Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”.
Encara que tots ens equivoquem moltes vegades.