PENSAMENT DE LA SETMANA

Al acostar-se la diada de Tots Sants i també la dels Fidels Difunts, el meu pensament vola cap a tantes i tantes persones que han deixat petjada en les nostres vides, i que el seu record viurà sempre en el nostre cor. Tots ells han estat al nostre costat, amb les seves virtuts i amb els seus defectes, però sempre procurant fer el bé i ajudant-nos a nosaltres a ser millors en tot moment. Per això jo crec, que gracies a la bondat i la misericòrdia de Nostre Senyor, han arribat a la santificació i poden gaudir per sempre de la llum i la companyia de Jesús allà en el seu Regne.
-També recordo, “segurament com molts de tots nosaltres” a la meva mare i el meu pare, ells em van estimar molt, i van fer molts sacrificis per que no em faltés res, “estudis, menjar, vestit”; van ésser uns anys molt difícils, però ells com molta gent en aquest país van lluitar per un món millor ajudant sempre a tots els que necessitaven quelcom cosa; i sobre tot vaig rebre d’ells el més important per un ésser humà, el amor i la dedicació d’uns pares, tresor inigualable per tota persona humana.
Que la pau sigui per a tots els qui ens han deixat.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Ahir passant per un dels carrers de la nostra ciutat vaig veure una botiga, que tenia un aparador molt gran, els vidres tenien diferents colors segons l’hora del dia i el seu reflex era tan bonic que produïa una gran alegria en aquell carrer.
Això m’ha fet pensar i al mateix temps somiar en lo maco que seria, fer una gran cadena humana, també tindria diferents colors, negra, blanc, ocre, groc, segons el color de cada u de nosaltres. Travessaria tota la ciutat, de nord a sud i d’est a oest; i els seus elements metal-lics enllaçats entre ells l’un després de l’altre, serien, l’amor entre nosaltres, la companyonia, l’acolliment als qui venen de molt lluny, i sobre tot, el sentir-nos tots germans sense importar el lloc del nostre naixement. Aquesta varietat de elements esdevendria un reflex tan gran i de tants diferents colors que mica en mica es podria formar un rostre, “el rostre de Déu” a qui ningú ha vist fins ara; potser que si aquest somni fos una realitat, podríem arribar a veure.
I ara que la catequesi ha començat, li demano a Nostre Senyor amb tot el cor, que ens il-lumini a tots, pares i catequistes, que ens doni aquesta saviesa que tant necessitem (que no vol dir coneixements) sinó saviesa de cor, perquè tots aquests infants, mai se sentin discriminats, ni per motius de classe social, ni d’origen de naixement, i que trobin amb tots nosaltres, el calor i l’amor que tots els infants necessiten, i que Jesús ens va ensenyar fins arribar a la mort, perquè nosaltres trobem la vida. Després també he pensat en l’Evangeli Mc 9,37 que diu.
-“Qui acull un d’aquests infants en nom meu, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi sinó el qui m’ha enviat”.
Fins aviat.

PENSAMENT DE LA SETMANA

L’altre dia una persona coneguda meva em deia molt amoïnada, que la nostra vida està plena de dificultats i problemes-“sí no es tenen de una manera, es tenen d’un altre”; i que això ens afecta a tots, sigui per malaltia o per problemes socials.
Per això jo crec que la nostra vida, es un viatge en tren, que te com a destí final , per la gràcia i misericòrdia de Nostre Senyor, una vida plena de llum i benestar. I jo penso que tots plegats hem de viatjar bé, compartir els seients amb les persones que més ho necessitin, evitar les empentes al transitar en el passadís d’aquest tren, també hem de saber tenir molta paciència i saber compartir totes les incomoditats d’aquest viatge, i quan algú es trobi molt cansat, donar-li una mica de conversa procurant sempre d’aixecar-li l’ànim. Si fem això, començarem ja en aquesta vida a trobar la pau i felicitat interior que ningú ens podrà prendre per moltes penúries que passem.
Santa Teresa del Infant Jesús deia.-“No hi ha altre camí cap a la pau que no sigui el fiar-se plenament de la seva voluntat, és a dir, del seu amor”.
Llavors jo penso que sí tots li diem a Nostre Senyor. –“Senyor que sigui com tu vols”, haurem començat ja en aquest viatge a viure el Regne de Déu.
-Ho veieu així?

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui estic pensant en el dia 6 de Febrer del 2010 el qual serà molt important per la nostra Catequesi Especial en els seus 25 anys d’existència.
-Quina il-lussió i quina joia!
-Quants anys d’amor i de servei i de treball ben fet , de totes aquestes persones que fan de la seva entrega de vida una tasca d’evangelització tant gran i tant entranyable!
No hi han suficients paraules per agrair aquest esforç, fet amb tant de respecte i dignitat, vers aquests nois i noies que han trobat en aquesta catequesi l’alegria i satisfacció de conèixer a Jesús i ser per sempre amics d’Ell.
Els que som pares d’algun fill minusvàlid sabem el que significa, fer d’assimilar una catequesi en la que hi han dies en que els nostres fills no estan bé, o tenen a vegades el dia nuvolat; però els nostres monitors amb la ajuda de Nostre Senyor aconsegueixen arribar a la primera comunió i després a la Confirmació
Gracies de tot cor i que Jesús que sempre esta al vostre costat, en aquest camí de llum que tan dignament porteu us dirà aquestes paraules.
-Vosoltres sí heu entès tot el que jo us he volgut transmetre.
Moltes gracies a tots.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquesta setmana el meu pensament es centra en un fet que varem viure un d’aquests dies i que dóna pas a la reflexió interior de com hem d’actuar en aquestes circumstancies.
Ens va venir a veure un vell conegut, al que moltes persones varem intentar d’ajudar fa uns quants anys i quan ja tots pensàvem que la seva vida ja estava més encarrilada va desaparèixer i no en varem saber mai més d’ell. Quan l’altre dia ens va aparèixer, el primer que ens va dir es que li quedava molt poc temps de vida i volia acomiadar-se de nosaltres; pateix un càncer terminal i se sent molt culpable ja que la seva vida segons diu ha sigut inútil i absurda.
També ens diu que ha perdut la seva família i va ser el causant de la mort d’un dels seus fills i que ja no es podia ser més desgraciat. Em va fer molta pena, i li vaig dir amb tot el cor, que aquest temps que encara li quedava de vida l‘aprofités per acostar-se a Jesús que Ell li donaria aquesta pau i aquesta llum que tant necessitava. Llavors em va dir que vindria un dia a l’Església i que volia morir amb pau.
Jo no sé si ho farà, però el que si sé, es que es un germà nostre que necessita ser escoltat i també estimat. Vaig pensar en Mn. Lluís ell també el va ajudar molt i li vaig demanar amb totes les meves forces que allà on estigui del cel, intercedeixi per ell i per tots nosaltres, que sapiguem actuar sempre de la manera més convenient per tots els nostres germans que necessitin del nostre ajut.
¡Que Déu i faci més que nosaltres!