Ahir passant per un dels carrers de la nostra ciutat vaig veure una botiga, que tenia un aparador molt gran, els vidres tenien diferents colors segons l’hora del dia i el seu reflex era tan bonic que produïa una gran alegria en aquell carrer.Això m’ha fet pensar i al mateix temps somiar en lo maco que seria, fer una gran cadena humana, també tindria diferents colors, negra, blanc, ocre, groc, segons el color de cada u de nosaltres. Travessaria tota la ciutat, de nord a sud i d’est a oest; i els seus elements metal-lics enllaçats entre ells l’un després de l’altre, serien, l’amor entre nosaltres, la companyonia, l’acolliment als qui venen de molt lluny, i sobre tot, el sentir-nos tots germans sense importar el lloc del nostre naixement. Aquesta varietat de elements esdevendria un reflex tan gran i de tants diferents colors que mica en mica es podria formar un rostre, “el rostre de Déu” a qui ningú ha vist fins ara; potser que si aquest somni fos una realitat, podríem arribar a veure.
I ara que la catequesi ha començat, li demano a Nostre Senyor amb tot el cor, que ens il-lumini a tots, pares i catequistes, que ens doni aquesta saviesa que tant necessitem (que no vol dir coneixements) sinó saviesa de cor, perquè tots aquests infants, mai se sentin discriminats, ni per motius de classe social, ni d’origen de naixement, i que trobin amb tots nosaltres, el calor i l’amor que tots els infants necessiten, i que Jesús ens va ensenyar fins arribar a la mort, perquè nosaltres trobem la vida. Després també he pensat en l’Evangeli Mc 9,37 que diu.
-“Qui acull un d’aquests infants en nom meu, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi sinó el qui m’ha enviat”.
Fins aviat.