Ahir, veient tota la gent que omplia la cripta de la nostre parròquia, participant en la missa per els nostres germans que ja gaudeixen de la pau de Crist; em va fer pensar amb molta alegria, d’allò tant bonic, que ens parla moltes vegades el mossèn-“la comunió dels sants”- es a dir el llaç d’amor i de record entre els que estem a la terra i els que ja es troben a dalt del cel.Tots nosaltres varem pensar de una manera especial, en totes aquelles persones a qui varem estimar molt, però que en aquests moment no els tenim com voldríem al nostre costat; no els podem veure, no els hi podem comentar les coses com segurament ens agradaria i això ens produeix moltes vegades com a ésser humans que som, una enyorança que només la podem superar pensant que sempre estan al nostre costat per “la comunió dels sants”
També els records i les vivències ens fa sentir-los molt aprop. El record dels nostres pares, amb els seus consells i les seves advertències perquè fóssim persones correctes i no ens manquessin els valors cristians que a vegades ens costava d’entendre, però que ens han servit i ajudat una vegada ens hem fet grans i ens hem trobat de ple en aquest món tant difícil.
Demanem a Jesús amb tot el cor, que mai els oblidem, ni oblidem tot el que ens van donar i que la llum de Nostre Senyor els doni la pau i la felicitat, que de ben segur ja estan gaudint amb tota la plenitud en el lloc que Jesús ens te preparat.
Fins aviat.