Falten molts pocs dies perquè ens tornem a trobar un
altre cop a l’estiu. Les escoles tornaran a romandre tancades i els nens i
nenes ompliran altre vegada totes les places
i parcs de la nostre ciutat amb els seus jocs i les seves rialles.
Aquest
any malauradament moltes famílies es quedaran sense vacances; la crisi
econòmica està afectant a moltes persones que al faltar-les el treball i com a
conseqüència d’això també els diners, es troben immersos en una greu situació
de tristesa i de falta d’il-lusió per a
fer qualsevol cosa.
Es
molt lamentable tot aquest panorama! Però jo continuo pensant que l’esperança
no l’hem de perdre mai, i que sempre amb l’ajuda de Jesús hem de saber veure la
llum al final del túnel ; i aquesta llum podrien ser els infants. Moltes
vegades quan hi havia molt de treball i arribàvem cansats a casa no teníem
gaires ganes de parlar amb ells, doncs tantes hores de feina feia que acabéssim
esgotats al final de la jornada.
Ara
aquesta acumulació de feina no hi és, i els nostres fills continuen esperant
aquest interès per els seus problemes, jocs, estudis, esperant sempre que els
fem una mica de cas. Jo penso que tot això ara en aquests moments de poc
treball ho podem fer millor que mai; i ara que ve l’estiu dediquem-nos a els
nens, un passeig per el parc, una petita excursió a la muntanya, totes aquestes
petites coses fan la felicitat i el somriure d’un infant, i jo crec que es el
millor remei per fer renovar l’il-lusió en un futur millor per tots ells, ja
que l’amor i la companyia d’uns pares són la millor catequesi que puguin tenir,
per créixer amb una maduresa ferma i brillant.
Demanem
com sempre a Jesús que en aquest estiu que estem a punt de començar, sapiguem
aprofitar tots els moments per estar amb aquests nens, que només volen la
nostra companyia per jugar o per explicar-nos un munt de coses.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez