
Penso que va ésser una tarda molt edificant en la que apart dels cants hi va predominar un bon ambient d’amistat i germanor i que a més es va recollir una important quantitat d’aliments per Càrites, que tanta falta fan en aquests temps tant durs que ens ha tocat viure.
Penso també que hem començat un nou any i que la il-lusió i l’esperança en un futur millor, ha de predominar sobre qualsevol predicció pessimista que tant sentim dir en aquests últims dies.
La meva mare sempre em deia, que quan es va acabar la guerra, es mancava tant de tot, que quan aconseguien alguna petita cosa, eren “la mar de feliços”, es valorava el que es tenia, i la suplència de les coses materials, quedava enriquida per molts valors, que en temps de “vaques grasses” els hem fet desaparèixer.
Que Jesús ens ajudi a tots i que de mica en mica, la gent torni a treballar i sapiguem tots plegats, valorar en la seva importància aquest dret al treball, per poder mantenir dignament les famílies de la nostra societat, i així contribuir a un món més digne i ple dels valors que mai tenien que haver desaparegut.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez