L’altre dia vaig sentir una conversa que em va traslladar a molts anys enrere, quant encara vivien els meus pares. La conversa es basava en la tristesa i enyorança que provoquen les festes Nadalenques. Les persones que parlaven, es referien als seus familiars que ja no hi eren i això els feia desitjar passar aquestes festes molt apressa, ja que lo únic que trobaven alegre, era quant els nens rebien els regals.I llavors vaig pensar en el que deia sempre la meva mare; -“El dia que jo no hi sigui, m’agradaria que continueu celebrant el Nadal amb la mateixa alegria, fe i esperança que ens porta el Naixement del Nen Jesús”.-“Vui que us reuniu tots, per dinar junts perquè jo sempre estaré al vostre costat, i a mi m’agrada molt celebrar el dia de Nadal amb tota la família”.
I això hem fet sempre, celebrar el Nadal cada any amb l’esperança que ens porta el Naixement del Fill de Déu. La meva mare s’en va anar al cel un dia de Reis, i el regal més bonic que ens va deixar va ser la seva alegria, fe i esperança en el Naixement del Nen Jesús.
Gracies mare per tot el que ens vas testimoniar.