Avui el meu pensament vola cap a tota la gent que diuen que no son creients però que els agradaria creure i ens respecten les nostres creences. Moltes de aquestes persones, per la seva manera de viure, de tractar als altres amb amor i paciència, d’ajudar, de treballar per un món millor i més solidari, la seva actitud de vegades és més cristiana sense ells saber-ho que molts dels que s’a nomenant cristians.L’altre dia un amic nostre va anar a oferir-se com a voluntari a una entitat de la nostra ciutat; i li van dir que hi havia tanta gent que de moment no el necessitaven. Això dona molta esperança en un món, que només les males noticies semblant existir.
En el curset de catequistes que ens està donant el Sr. Esteve Pujol i en un fragment del seu llibre “Valors humans, valors cristians” diu així: Per a nosaltres tota realitat humana és realitat cristiana. Quan som honrats, treballadors, tolerants, puntuals, amistosos, alegres, pacificadors, creatius, atents, delicats, pacients, responsables, valents, compromesos,respectuosos,dialogans, compassius, justos i assenyats....som veritablement cristians.
I ara que s’acosta Nadal li podem demanar al nen Jesús que la seva llum brilli per tots els homes i dones i ens faci adonar que sense la seva ajuda res del que fem podria donar fruit.
Ho veieu així?