Avui el meu pensament es al costat de tanta i tanta gent que s’ho esta passant molt malament, que la seva preocupació constant i angoixosa durant tot el dia, es com podran pagar totes les despeses de casa seva, i el més important en la majoria dels casos, com podran pagar l’hipoteca i així evitar el desnonament amb la conseqüent pèrdua del pis a més d’una deute en el banc que lo més probable es que no podran tornar mai més.
L’altre dia un amic meu i voluntari de Caritas m’explicava que cada dia hi havien més situacions de precarietat i que son molt greus per l’estabilitat humana. També em comentava que moltes d’aquestes persones a vegades no es recordaven de l’hora de recollir els aliments o de parlar amb l’assistenta social i tot això de ben segur que es deu a la mala situació que s’esta passant, doncs jo crec que la nostra ment també es deteriora, i no pot pensar ni actuar com quan tot esta solucionat per arribar a fi de mes, malgrat els problemes que podem tenir cada u de nosaltres.
Jo penso que tots ells han de rebre un amor especial i molta comprensió per part de tots nosaltres, son els nostres germans en una etapa molt difícil en la seva vida, i que algun dia quan aconsegueixin recuperar-se, de segur que la seva actitud serà d’una altra manera, doncs jo crec que les persones, segons l’etapa que ens toca viure som d’una manera diferent; per això una vegada més li hem de demanar a Nostre Senyor la seva ajuda, perquè sabem veure sempre amb tots els nostres germans que pateixen, aquell rostre de Jesús, que ens ajudarà a tots a tenir una veritable caritat cristiana.
Mª. Carme Giménez