Avui pensant en aquesta crisi tant gran que estem passant, per la manca de treball i sent això la conseqüència de que a moltes famílies els falti el suficient per pagar les seves despeses d’habitatge, de menjar etc. he pensat amb un fragment del llibre “Espiritualitat de Natzaret” que ens parla de les tempestes de la vida i ens diu que són temps particularment privilegiats per el desenvolupament de la fe, i llavors ens presenta aquell passatge de l’Evangeli (Mc 4,38) en que Jesús dorm mentre te lloc una situació humanament tràgica, dins d’una barca sacsejada per les onades i a punt d’enfonsar-se en qualsevol moment. Els apòstols els semblava que tot estava perdut i li retreien a Jesús dient-li: “Mestre, no us fa res que ens perdem?”Això jo crec que sovint ens passa a tots nosaltres, tenim por, ens angoixem i ho passem tan malament que no pensem que Jesús està al nostre costat i que Ell una solució ens donarà per el nostre problema.
L’altre dia una persona em deia que era molt difícil, quant tot et va malament pensar en Déu i pregar-li. Vaig pensar que com a sers humans que som, això ens pot passar a tots algun dia i que una bona solució es pregar nosaltres per qualsevol persona que ho passi tan malament, la persona en sí, no te perquè assabentar-se, però la comunicació entre nosaltres i Jesús de ben segur que esdevindrà efectiva i alguna finestra s’obrirà per el germà nostre per el qual preguem, ja que en text de l’Evangeli que parla de la tempesta i la barca, Jesús ens vol dir: “Estic amb vosaltres, estigueu tranquils, perquè a la barca damunt la qual sóc, no pot passar-hi res”.
¡ Ho veieu així?!