Estic escrivint aquest pensament en un dia de molta
calor, malgrat siguem només en primavera, sembla ben bé que aquesta estació
tant bonica hagi passat de llarg per donar pas al estiu lluminós i calorós que
ens ha envaït de ple i ens envolta per totes bandes.
I com
un contrast a tot això que he estat explicant, aquesta tarda hem assistit a
l’enterrament de la germana del nostre escolar major, tant estimat per tots
nosaltres com és en Jordi.
En
Jordi i tantes persones com ell a les que estimem molt, assisteixen a la
“catequesi especial”, i com la paraula ho diu són especials, desprenen dolcesa,
són molt nobles en com diuen les coses, perquè diuen sempre el que pensen ens
agradi o no ens agradi, i quan fan una malifeta, ho acaben confessant, perquè
dins del seu cor no saben el que és la maldat i la rancúnia; només demanen una
cosa, que els estimem molt i que els tractem com a persones normals, o sigui
parlant com correspon a la seva edat, no com a nens petits.
També
volen ser útils, i fer les coses que fem tothom dintre les seves pròpies
limitacions, malgrat tenir un altre rellotge
i un altre manera d’actuar.
Però
el que més voldria remarcar és aquest dret que tenen a la vida, i a estar en
aquest món tots els anys que puguin viure gaudint de tot el que Nostre Senyor i
la Naturalesa ens ha donat a tots els éssers humans.
Jesús
quan va venir a la terra, va venir per salvar-nos a tots; des de els més
intel·ligents als menys, des de els més nobles als que non ho són tant, per els
que donen amor i per els qui ens
menyspreen.
Jesús
estima tothom, mai va fer cap discriminació a ningú, mai es va avergonyir de
que el veieren parlar amb samaritans o
amb gent de mala reputació i el més important de tot això, és que Jesús està
sempre avui i ara amb tots aquests nois i noies discapacitats, tinguin l’edat
que tinguin i els hi dona aquella llum que només Ell pot donar i els guia per
aquesta vida que com tots nosaltres tenen el mateix dret a gaudir-la i a
viure-la ja que en el fons, tots ells són els preferits del Nostre Pare del
cel.
Tot
això ho dic com a mare d’un d’aquests nois i com a col·laboradora en la catequesi especial de la qual cosa em
sento molt feliç.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez