Ara que es parla i es parlarà tant de la nova
evangelització, penso aquesta setmana en tota la gent que tenim al nostre
voltant, fills, nets, veïns; jo crec que són els primers que han de notar en
nosaltres, aquest intent de nova evangelització, i d’aquesta manera com una
gran cadena humana, ajudar a tothom a entendre el gran amor de Jesús cap a la
humanitat sencera , sense cap discriminació de religió o de color de pell.
A vegades també penso que molta gent s’ha
apartat de l’Església perquè no ha trobat aquest caliu tant agradable que et fa
sentir que estàs a casa teva, i això és bàsic per a qualsevol ésser humà.
L’Església
és la casa de Déu i la casa de tots nosaltres, doncs entre tots la formem, per
això crec que tots tenim part de responsabilitat en que les persones no es
sentin bé entre nosaltres o els sigui indiferent el assistir o no a comunitats
parroquials. A vegades pot ser una mirada no gaire convincent, jutjar els demés
sense tenir cap dret a fer-ho, i tantes i tantes coses que en moltes ocasions
ni ens adonem que les fem, però que a moltes persones la nostre actitud els pot
fer molt mal, doncs en la vida tots passem moments baixos, i un petit detall és
bàsic per la nostre estima personal.
Penso
també que estimar com ens diu Jesús, és posar-te en el lloc de l’altre i fer-li
el que voldríem que ens fessin a nosaltres; o sigui procurar que tothom es
senti bé al nostre costat, veure les coses positivament i ajudar sempre a que
tot pugui millorar, però amb tot l’amor i caritat que sigui possible. Crec que
només així es pot arribar a que molta gent que ha deixat les nostres comunitats
pugui tornar; però sempre a través de l’amor i la caritat, del respecte i de
l’acolliment per a tothom sense cap mena d’etiqueta.
Penso
també que Jesús ho vol així, doncs Ell així ens ho va ensenyar i ho continua
fent en tots els moments de la nostra vida, només fa falta que nosaltres
sapiguem escoltar-lo i comprendre’l amb aquest do de saviesa natural que només
Ell ens pot donar.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez