En
moltes ocasions un testimoni de fe i d’esperança, et pot il·luminar el dia; i
això et fa donar gràcies a Déu, ja que en el temps que estem vivint i amb
l’ambient que ens rodeja, és difícil
trobar gent que passant-li moltes desgràcies és valenta i està plena de fe i de
coratge.
Es
tracta de una amiga meva a la que per diferents circumstàncies de la vida feia
molts anys que no ens veiem. Doncs bé, el testimoni a que em referia és
d’aquesta persona que després de que se li morís la seva filla de dos anys d’una
greu malaltia, el seu marit molt jove encara, va tenir un accident i també va
morir, li van quedar tres fills molt petits, a on el més gran no superava els set anys. Ella ha lluitat i ha treballat
per els seus fills amb una força i una valentia digne d’admiració, i en aquest
moment quan tots són grans i molt bones persones tots, un altra vegada un
càncer fulminant s’ha emportat el seu fill gran deixant també dues criatures
molt petites.
Ella
m’ho explicava plorant, però plorant donava gràcies a Nostre Senyor per tots
aquests anys que va tenir el seu fill gran al seu costat i em deia que la força
que ella tenia l’hi donava Jesús, que juntament amb tots els seus que estaven
al costat de Jesús, l’ajudaven a tirar endavant.
Quan
sents això i veus que després de tanta
desgràcia, la fe continua i encara augmenta, et fa adonar que en nostre
món no hi ha res perdut, que encara hi
ha molta gent que moltes vegades passa desapercebuda, però que la seva fe, amor
i esperança omplen de llum tot l’ambient en que ens movem i això ens fa veure i
sentir que Jesús mai ha marxat del nostre costat i que el trobem a cada moment
i en cada història personal del proïsme.
Donem
gràcies a Déu per la vida que ens ha donat, i que es la joia més valuosa que
podem tenir.
Fins
aviat.