¡És
impressionant viure la Setmana Santa!; i malgrat que cada any pràcticament fem
i escoltem el mateix, nosaltres ho captem i ho notem de manera diferent. Les
Escriptures Sagrades no canvien, però nosaltres no som els mateixos cada any i
aquesta diferència és la que ens fa penetrar dins nostra, quelcom fragment dels
textos Sagrats que altres anys no ho havíem sabut asimilar.
Ahir
a la parròquia vàrem viure el Dijous Sant, i com sempre va ser molt emotiu i
familiar. Tots ens coneixem i tots vàrem participar d’aquest últim sopar,
recordant una vegada més a Jesús en el que també ho va celebrar amb els seus amics i en el que va rentar els
peus a tots ells, per això Mn. Joan va fer el mateix amb una bona colla de nens
i joves, recordant a tots que un dels valors més grans dels cristians és la humilitat
i l’amor al proïsme.
També
una de les coses més emotives que jo
trobo en el Dijous Sant és aquesta hora Santa de les deu de la nit en què tots
ens trobem molt junts a Jesús, i tant de bo, mai en cap moment de la nostra
vida ens adormim al seu costat; i que
sempre amb la seva ajuda estiguem molt desvetllats per atendre a quelcom
necessitat que veiem en algun dels nostres germans.
Una
notícia molt bonica d’aquest Dijous Sant, és aquesta lliçó d’humilitat i d’amor
al proïsme del Papa Francesc:- ha celebrat la missa del últim sopar en una casa
de la perifèria de Roma, és la fundació Don Carlo Gnocchi, una fundació de
mutilats i discapacitats la majoria dels qual han d’anar amb cadira de rodes; va rentar els peus a dotze d’aquestes persones
entre les quals hi havia un musulmà. Ho va
fer amb una senzillesa impressionant, donant testimoni d’amor al proïsme, i
imitant així a Jesús que ho va donar tot per els altres incloent la mateixa
vida.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez