Ja
estem quasi a finals de curs, i això es pot veure en la mateixa naturalesa. Els
arbres de les places estan plenes de fulles d’aquell ver tan llampant que et dóna
pau i tranquil·litat en observar quelcom raconet dels nostres paratges.
I
amb aquesta primavera de cada any, ens arriba també l’ordenació al diaconat del
nostre seminarista i amic l’Albert i ara és quan el meu pensament es dirigeix a
Jesús, demanant-li que li doni tota la saviesa i la llum, perquè sigui un bon
diaca i segueixi aquest camí de Jesús en el servei i amor al proïsme, el mateix
hem de demanar pel Emmanuel que també el tenim a la catequesi especial i que si
Déu vol el dia 25 de maig, juntament amb l’Albert accediran al Diaconat donant
aquest testimoni tan bonic d’entrega al servei de tots els germans.
Jo
penso que estem en un moment de la història en què les vocacions no són tan
nombroses com ho podien ser any enrere, però també penso que en el món
que vivim i amb totes les coses que hi ha per distreure el jovent, que hi hagi
joves que ho deixin tot per seguir a Jesús després de dos mil anys, és del més
important i sorprenent que ens pugui passar, i llavors m’adono que Jesús mai
ens deixarà sols, que sempre estarà al nostre costat perquè els laics puguem
ser persones responsables i sapiguem ajudar en totes les possibilitats a
aquells joves que ho deixen tot i s’entreguen a Nostre Senyor, amb l’alegria de
ser testimonis del Mestre, en un món que a vegades camina al revés de tot el
que ells volen fer, servir i estimar.
Moltes
felicitats a tots dos.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez