En aquests dies, quan et lleves al matí, un gran
silenci es respira per tots els costats; es nota que estem de vacances. La
ciutat està més buida i els que restem aquí, ens agafem la vida més tranquil·lament
sense presses ni estrès. És una època
molt maca per poder llegir amb calma i també per fer-hi una mica de meditació
en el que podem millorar tots plegats i en agafar piles com diu Mn. Joan, per
poder començar un nou curs, fent de les nostres activitats un camp de treball a
on l’amor i el servei siguin el fi principal de la nostra vida.
També
penso que no hem de tenir por per dolenta que sigui la situació que estem
vivint, per això aquest Agost, l’anomeno “l’Agost de l’esperança”, doncs moltes
vegades aquestes situacions de tanta crisi i tanta angoixa per a moltes
famílies tenen també la seva part positiva, i és l’esperança en adonar-te que
la gent en general es bolca al costat de qui ho necessita, l’esperança de que
no estem mai sols, que hi ha algú que sempre està al nostre costat, que és val
de les nostres mans i dels nostres peus, i encara que ens hagem d’estrènyer
molt fort el cinturó, tenim l’alegria de recuperar el valor d’estimació al
proïsme i l’esperança de que arribarà el dia en que la situació s’estabilitzarà
i tot això ens haurà servit per valorar i compartir molt més tot el que ens ha
donat la vida, perquè en el fons, l’essencial de la nostra existència no és ni
el diner ni el poder, és simplement sentir-nos germans i aprendre a estimar tal
com Jesús ens va ensenyar, i que només la esperança en un futur millor i
compartit entre tots, serà la base, per poder començar a fer-ho.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez