Avui, en plenes vacances, amb les platges repletes de
banyistes i de molts nens jugant amb la sorra amb les seves pales i galledes
infantils; i també quan a les nostres muntanyes
s’hi desplacen moltes persones per gaudir de la frescor de l’aire sota
aquests arbres tant meravellosos del nostre planeta; doncs no molt lluny de
nosaltres, en ple segle XXI, hi ha un lloc en que en aquest moment els nens no
poden gaudir de l’estiu; a on tot es pols, misèria i bombardeig, a on la fúria
i el domini per el poder, s’han emportat tot el que s’han trobat al davant, i
les il·lusions dels infants s’han transformat en mirades de fam i de terror i
en una manca total de seguretat per a qualsevol d’aquests petits; això és el
que està passant a Síria que s’ha
convertit en l’infern d’aquest estiu.
I
llavors el meu pensament es situa en aquest lloc, i em pregunto:- no seria
millor per tots parlar-ne, mirar de trobar una solució, cedint una mica totes
les parts, i en lloc de destruir el país, començar a construir un país nou i en
pau?- I a on tots aquests infants que en aquests moments estan patint tant,
puguin tenir una infància feliç, la que té dret cada nen, doncs jo crec que els
petits no tenen perquè ser víctimes del odi, de la venjança i de la discòrdia
.- Quina vergonya! Només ens queda l’esperança de que algun dia, el món sencer
clami tot ell, davant d’una situació tant greu, i s’aturin d’una vegada per
sempre totes aquestes armes infernals que fan tant de mal a la nostra
humanitat.
Que
Jesús ens ajudi a veure les coses amb claredat i que molt aviat es trobi una
solució que faci la vida més fàcil per a totes aquestes persones de Síria, que
ja no saben quan es estiu o hivern, perquè en aquests moments només coneixen la
fam i la por.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez