Aquesta setmana hem arribat a la meitat del mes d’Agost;
la data tan bonica i entranyable com és la de l’Assumpció de Maria i a on per
tot arreu del nostre país les festes majors i els actes populars es donen cita
aquest dia i a la vegada que s’honora a la nostra Mare del Cel, és gaudeix
també de tot l’ambient festiu, oblidant per una estona la crisi que tots estem
patint i procurant gaudir en companyia de tots els veïns i veïnes d’un dia d’alegria
i compenetració amb el nostre entorn, per això hi ha aquella dita popular que
diu.- “més val un bon veí al costat que un familiar allunyat”.
I com
a contrast a tot això el meu pensament vola de la festa popular a la sala d’espera
de un hospital, ja que per circumstàncies personals, el mateix dia 15 vaig
passar una estona en aquella sala i allà tot era diferent, havia més tristesa
però també hi havia tendresa d’uns amb els altres i llavors vaig pensar que
tant en la festa com en la malaltia la mà de Jesús s’expandeix com una capa de protecció. En la festa ens
sentim germans i això és el més important que ens pot passar i en l’hospital
ens acostem més uns amb els altres, perquè quan no estàs bé comprens més al que
està malalt i t’acostes a ell, “com ho feia Jesús”. Per això el meu pensament aquesta setmana és
centra en el gran tresor que tenim els cristians, que és la presencia de Jesús
sempre al nostre costat, siguem on siguem Ell mai ens deixa sols i el tresor
que constantment ens està donant mai és
devalua, mentre que nosaltres el vulguem sentir sempre al nostre costat.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez