PENSAMENT DE LA SETMANA

Estem en la setmana de Nadal, setmana de joia i d’alegria i també de preparatius, tant a l’Església com a casa, per celebrar aquesta festa tant gran, com és el naixement del Nostre Salvador.
I Nostre Senyor en aquesta ocasió ens ha fet un regal de Nadal, com ha estat la ordenació de Mn. Xavier com a prevere. I el meu pensament vola cap a Jesús, i li dono gracies de tot cor; sempre és edificant i testimonial, veure un noi en plena joventut, entregar la seva vida al servei de Déu i de tots els germans.-“Que Nostre Senyor l’il-lumini i el condueixi sempre en el camí de l’Evangeli”.
També penso en tots els grups de la parròquia preparant el Nadal, un exemple es troba en el grup de Cateclub de la catequesi, nens, nenes i catequistes han fet un pessebre tot reciclat i molt bonic. Un altre exemple és el grup de Caritas, treballant moltes hores en preparar els cistells de Nadal per els més necessitats, i amb un entusiasme i dedicaciò dignes d’elogi.
I per això el meu pensament s’ajunta a tots els grups de la parròquia, que son molts més dels qui hi nomenat i en els que totes les persones que hi participem esperem amb molta il-lusió i el cor molt obert a aquest nen tant petit i tant gran a la vegada, el qual ens ajudarà a tots a ser millors i estimar-se com a germans que som.
“Que passem tots junts un bon NADAL”

PENSAMENT DE LA SETMANA

L’altre dia vaig sentir una conversa que em va traslladar a molts anys enrere, quant encara vivien els meus pares. La conversa es basava en la tristesa i enyorança que provoquen les festes Nadalenques. Les persones que parlaven, es referien als seus familiars que ja no hi eren i això els feia desitjar passar aquestes festes molt apressa, ja que lo únic que trobaven alegre, era quant els nens rebien els regals.
I llavors vaig pensar en el que deia sempre la meva mare; -“El dia que jo no hi sigui, m’agradaria que continueu celebrant el Nadal amb la mateixa alegria, fe i esperança que ens porta el Naixement del Nen Jesús”.-“Vui que us reuniu tots, per dinar junts perquè jo sempre estaré al vostre costat, i a mi m’agrada molt celebrar el dia de Nadal amb tota la família”.
I això hem fet sempre, celebrar el Nadal cada any amb l’esperança que ens porta el Naixement del Fill de Déu. La meva mare s’en va anar al cel un dia de Reis, i el regal més bonic que ens va deixar va ser la seva alegria, fe i esperança en el Naixement del Nen Jesús.
Gracies mare per tot el que ens vas testimoniar.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui el meu pensament vola cap a tota la gent que diuen que no son creients però que els agradaria creure i ens respecten les nostres creences. Moltes de aquestes persones, per la seva manera de viure, de tractar als altres amb amor i paciència, d’ajudar, de treballar per un món millor i més solidari, la seva actitud de vegades és més cristiana sense ells saber-ho que molts dels que s’a nomenant cristians.
L’altre dia un amic nostre va anar a oferir-se com a voluntari a una entitat de la nostra ciutat; i li van dir que hi havia tanta gent que de moment no el necessitaven. Això dona molta esperança en un món, que només les males noticies semblant existir.
En el curset de catequistes que ens està donant el Sr. Esteve Pujol i en un fragment del seu llibre “Valors humans, valors cristians” diu així: Per a nosaltres tota realitat humana és realitat cristiana. Quan som honrats, treballadors, tolerants, puntuals, amistosos, alegres, pacificadors, creatius, atents, delicats, pacients, responsables, valents, compromesos,respectuosos,dialogans, compassius, justos i assenyats....som veritablement cristians.
I ara que s’acosta Nadal li podem demanar al nen Jesús que la seva llum brilli per tots els homes i dones i ens faci adonar que sense la seva ajuda res del que fem podria donar fruit.
Ho veieu així?

PENSAMENT DE LA SETMANA

En aquest moment sento una alegria molt gran, recordant les misses familiars i en un moment molt especial, com es la homilia compartida entre el Mossèn i els nens i nenes de la catequesi.
Tots tenen el dit aixecat. Tots volen contestar a les preguntes, que el Mossèn amb una paciència digna d’admiració, els ha explicat primer i preguntat després, tot lo relatiu a les Lectures i l’Evangeli del dia.
-Es bonic de veure, el interes de participació de tots els infants. Estan contents d’estar a l’Església, es porten molt bé, i el més important es que demostren interes per tot el que allà s’esta fent. Llavors penso en Jesús, i de ben segur tots els seus deixebles també deurien aixecar el dit per preguntar i interessar-se per tot el que Ell predicava.
Son dues escenes, la dels nens a l’Església i la de Jesús amb els seus deixebles casi idèntiques, amb l’única diferència de 2000 anys una de l’altre. No creieu que es digne de fe i esperança, el pensar que desprès de 2000 anys, un Mossèn, en aquest cas Mossèn Joan, continua aquest camí que Jesús ens va ensenyar, rodejat de uns seguidors molt especials, com son aquests nens tan estimats que avui dia tenim entre nosaltres?
-Gracies Jesús per seguir viu al nostre costat!

PENSAMENT DE LA SETMANA

Al acostar-se el Nadal, la llum i l’esperança de la bona nova, com es el naixement de Jesús, porta sempre la joia i l’alegria dins el cor de cada u de nosaltres, i ens dona ànims i bons propòsits per millorar la nostra vida. Es per això que pensant amb aquesta llum tant resplendent i tant Nadalenca m’ha fet venir a la memòria, la petita història de un pobre germà nostre que durant uns anys va viure en un estat d’enfonsament.- ---ho va perdre tot, família, amics i treball.Quant alguna ànima caritativa li donava algun diner, es comprava un cartró de vi, i així passava la nit, bevent i parlant amb ell mateix.- qui sap de què?
Però de sobte, una nit es va fixar en l’edifici que tenia davant d’ell. En totes les finestres hi havia llum, i cada finestra pertanyia a una família. La llum d’aquelles finestres, el va fer reflexionar amb un desitj molt fort de refer la seva vida.
Avui en aquest moment esta casi rehabilitat, ajuda a servir dinars en un menjador social i poc a poc va encarrilant la seva vida, i gracies a la llum, “mediació de Nostre Senyor” el seu camí el va començar a veure més clar.
Li desitjo de tot cor al nostre germà que la llum l’acompanyi sempre en la seva ruta.
Els camins de Jesús tenen moltes mediacions.
Fins aviat.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui penso en especial, amb molt de goig i alegria en el concert per l’Aplec de l’Esperit celebrat el passat diumenge als Salesians de Terrassa.
Es emocionant el pensar en la quantitat de nois i noies cristianes que el proper 22 de Maig veurem transitar per els nostres carrers i places, donant un testimoniatge d’alegria, de fé i d’esperança, tan necessari per molta part de la joventut.
També felicito de tot cor al nostre director de la coral en Genís Sobrado per l’himne tan bonic que ha fet per l’Aplec de l’Esperit.- Gracies Genís per ser el nostre director, tu sempre tens paraules amables i sempre ens dones ànims quan les cançons no han sortit prou bé, i això ens ajuda a millorar i a seguir avançant.- Ets una gran persona i un gran artista.- Que Nostre Senyor t’acompanyi sempre en la creació de molts himnes con aquest que has fet per l’Aplec i que puguis treballar per aquest jovent que tant necessita de persones com tu, amb el cor molt gran que es el millor do que Nostre Senyor et podia donar.
Endavant Genís, amb l’ajuda de Jesús ho-aconseguiras.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Està arribant l’hivern i amb ell, el fred, que té una temperatura sensiblement més baixa que la del cos humà i per això es converteix en l’enemic incondicional de tantes persones que el seu únic habitatge es el carrer, i el seu racó íntim, quatre cartons i un tros de manta que alguna ànima generosa els hi ha donat.
Quan arriba la nit moltes d’aquestes persones fan cua davant els albergs nocturns i d’aquesta manera poden resguardar-se de les baixes temperatures. Però molts d’ells no hi volen anar i es queden allà estesos per damunt les voreres fredes i humides. Per això el meu pensament es fa la pregunta –que hi podem fer-hi nosaltres amb tot això?- Sé que és molt difícil; la seva vida es com caure en un pou en el que es troben sols, sense família ni amics, refusats de tota la societat. Llavors jo penso que nosaltres no podem ignorar aquests germans nostres. Quan passem per el seu costat, els podem saludar amb un gest que expressi afecte i respecte i si tenim temps compartir una mica de conversa; i totes aquestes petites coses, poden ser l’ajut d’aquests miracles que Jesús fa cada dia i també una mica de llum i d’esperança en el núvol negrós en que s’ha convertit la seva existència.
Ens animem a fer-ho?

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui el meu pensament s’encamina cap a la nostra Catedral, on aquest diumenge vinent, el nostre estimat Mariano serà ordenat Diaca a mans del Bisbe de Terrassa Mons. Àngel Saiz Meneses.
Llavors dono gracies a Déu, de tenir en aquests moments a la nostra Parròquia un rector com Mn. Joan, un diaca com Mn. Xavier i molt aviat també un altre diaca que serà Mn. Mariano.
Aprofitem amb molt de goig i alegria el tenir entre nosaltres aquests tres Mns. tan entranyables i donem-li gracies a Déu de totes aquestes vocacions en el nostre Bisbat de Terrassa.
I com sempre, penso que cada dia, Nostre Senyor en fa molts de miracles; perquè veient tot el ambient anticlerical que ens rodeja, veure que hi han molts joves que la seva vida la volen dedicar al servei dels seus germans, això fa evident, mitjançant el raonament, que després de 2000 anys, Jesús continua caminant al costat nostre i no ens deixa ni ens deixarà mai si nosaltres al volem al nostre costat, per moltes tribulacions que tots passem en la nostra existència.
“Lloat sigui Déu”

PENSAMENT DE LA SETMANA

Al acostar-se la diada de Tots Sants i també la dels Fidels Difunts, el meu pensament vola cap a tantes i tantes persones que han deixat petjada en les nostres vides, i que el seu record viurà sempre en el nostre cor. Tots ells han estat al nostre costat, amb les seves virtuts i amb els seus defectes, però sempre procurant fer el bé i ajudant-nos a nosaltres a ser millors en tot moment. Per això jo crec, que gracies a la bondat i la misericòrdia de Nostre Senyor, han arribat a la santificació i poden gaudir per sempre de la llum i la companyia de Jesús allà en el seu Regne.
-També recordo, “segurament com molts de tots nosaltres” a la meva mare i el meu pare, ells em van estimar molt, i van fer molts sacrificis per que no em faltés res, “estudis, menjar, vestit”; van ésser uns anys molt difícils, però ells com molta gent en aquest país van lluitar per un món millor ajudant sempre a tots els que necessitaven quelcom cosa; i sobre tot vaig rebre d’ells el més important per un ésser humà, el amor i la dedicació d’uns pares, tresor inigualable per tota persona humana.
Que la pau sigui per a tots els qui ens han deixat.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Ahir passant per un dels carrers de la nostra ciutat vaig veure una botiga, que tenia un aparador molt gran, els vidres tenien diferents colors segons l’hora del dia i el seu reflex era tan bonic que produïa una gran alegria en aquell carrer.
Això m’ha fet pensar i al mateix temps somiar en lo maco que seria, fer una gran cadena humana, també tindria diferents colors, negra, blanc, ocre, groc, segons el color de cada u de nosaltres. Travessaria tota la ciutat, de nord a sud i d’est a oest; i els seus elements metal-lics enllaçats entre ells l’un després de l’altre, serien, l’amor entre nosaltres, la companyonia, l’acolliment als qui venen de molt lluny, i sobre tot, el sentir-nos tots germans sense importar el lloc del nostre naixement. Aquesta varietat de elements esdevendria un reflex tan gran i de tants diferents colors que mica en mica es podria formar un rostre, “el rostre de Déu” a qui ningú ha vist fins ara; potser que si aquest somni fos una realitat, podríem arribar a veure.
I ara que la catequesi ha començat, li demano a Nostre Senyor amb tot el cor, que ens il-lumini a tots, pares i catequistes, que ens doni aquesta saviesa que tant necessitem (que no vol dir coneixements) sinó saviesa de cor, perquè tots aquests infants, mai se sentin discriminats, ni per motius de classe social, ni d’origen de naixement, i que trobin amb tots nosaltres, el calor i l’amor que tots els infants necessiten, i que Jesús ens va ensenyar fins arribar a la mort, perquè nosaltres trobem la vida. Després també he pensat en l’Evangeli Mc 9,37 que diu.
-“Qui acull un d’aquests infants en nom meu, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi sinó el qui m’ha enviat”.
Fins aviat.

PENSAMENT DE LA SETMANA

L’altre dia una persona coneguda meva em deia molt amoïnada, que la nostra vida està plena de dificultats i problemes-“sí no es tenen de una manera, es tenen d’un altre”; i que això ens afecta a tots, sigui per malaltia o per problemes socials.
Per això jo crec que la nostra vida, es un viatge en tren, que te com a destí final , per la gràcia i misericòrdia de Nostre Senyor, una vida plena de llum i benestar. I jo penso que tots plegats hem de viatjar bé, compartir els seients amb les persones que més ho necessitin, evitar les empentes al transitar en el passadís d’aquest tren, també hem de saber tenir molta paciència i saber compartir totes les incomoditats d’aquest viatge, i quan algú es trobi molt cansat, donar-li una mica de conversa procurant sempre d’aixecar-li l’ànim. Si fem això, començarem ja en aquesta vida a trobar la pau i felicitat interior que ningú ens podrà prendre per moltes penúries que passem.
Santa Teresa del Infant Jesús deia.-“No hi ha altre camí cap a la pau que no sigui el fiar-se plenament de la seva voluntat, és a dir, del seu amor”.
Llavors jo penso que sí tots li diem a Nostre Senyor. –“Senyor que sigui com tu vols”, haurem començat ja en aquest viatge a viure el Regne de Déu.
-Ho veieu així?

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui estic pensant en el dia 6 de Febrer del 2010 el qual serà molt important per la nostra Catequesi Especial en els seus 25 anys d’existència.
-Quina il-lussió i quina joia!
-Quants anys d’amor i de servei i de treball ben fet , de totes aquestes persones que fan de la seva entrega de vida una tasca d’evangelització tant gran i tant entranyable!
No hi han suficients paraules per agrair aquest esforç, fet amb tant de respecte i dignitat, vers aquests nois i noies que han trobat en aquesta catequesi l’alegria i satisfacció de conèixer a Jesús i ser per sempre amics d’Ell.
Els que som pares d’algun fill minusvàlid sabem el que significa, fer d’assimilar una catequesi en la que hi han dies en que els nostres fills no estan bé, o tenen a vegades el dia nuvolat; però els nostres monitors amb la ajuda de Nostre Senyor aconsegueixen arribar a la primera comunió i després a la Confirmació
Gracies de tot cor i que Jesús que sempre esta al vostre costat, en aquest camí de llum que tan dignament porteu us dirà aquestes paraules.
-Vosoltres sí heu entès tot el que jo us he volgut transmetre.
Moltes gracies a tots.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquesta setmana el meu pensament es centra en un fet que varem viure un d’aquests dies i que dóna pas a la reflexió interior de com hem d’actuar en aquestes circumstancies.
Ens va venir a veure un vell conegut, al que moltes persones varem intentar d’ajudar fa uns quants anys i quan ja tots pensàvem que la seva vida ja estava més encarrilada va desaparèixer i no en varem saber mai més d’ell. Quan l’altre dia ens va aparèixer, el primer que ens va dir es que li quedava molt poc temps de vida i volia acomiadar-se de nosaltres; pateix un càncer terminal i se sent molt culpable ja que la seva vida segons diu ha sigut inútil i absurda.
També ens diu que ha perdut la seva família i va ser el causant de la mort d’un dels seus fills i que ja no es podia ser més desgraciat. Em va fer molta pena, i li vaig dir amb tot el cor, que aquest temps que encara li quedava de vida l‘aprofités per acostar-se a Jesús que Ell li donaria aquesta pau i aquesta llum que tant necessitava. Llavors em va dir que vindria un dia a l’Església i que volia morir amb pau.
Jo no sé si ho farà, però el que si sé, es que es un germà nostre que necessita ser escoltat i també estimat. Vaig pensar en Mn. Lluís ell també el va ajudar molt i li vaig demanar amb totes les meves forces que allà on estigui del cel, intercedeixi per ell i per tots nosaltres, que sapiguem actuar sempre de la manera més convenient per tots els nostres germans que necessitin del nostre ajut.
¡Que Déu i faci més que nosaltres!

PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquests últims dies quant sortim tots al carrer, ens adonem que la nostra vida quotidiana s’ha anat normalitzant, Les vacances s’han acabat, i tothom ha tornat a la seva feina.
Tot això amb fa pensar, en que molt aviat a la nostra parròquia començara la catequesi per els més petits i els més grans. Per a mi es una gran joia, veure l’església plena de nens i nenes amb les seves rialles i la seva alegria espontània sortida de dins del cor.
Per això dono gràcies a Déu; també li dono gràcies per lo bé que va anar, la jornada de treball que varem fer tot el grup de catequesi el passat dissabte a” l’Ametlla del Vallés”. Va ser una jornada plena d’il-lusió i amb moltes ganes de fer-ho tot el més bé possible i contant en tot moment amb l’ajut de Jesús que per sort el sentim molt aprop nostre. Aquest curs hi han novetats en la catequesi, que jo crec que seran molt edificants per tots els infants i també estic molt contenta de tenir com a companyes aquest grup de catequesi tan maco i tan ferm, i de tenir un rector com Mn. Joan i un diaca com Mn. Xavier, i també dono gracies a la Marta, la nostra coordinadora que fa tot el que pot perquè tot funcioni el més bé possible.
Que Nostre Senyor ens ajudi a tots en les sessions de catequesi i en aquesta tasca d’instruir a tots els infants en la doctrina de l’Evangeli.
Fins aviat.

PENSAMENT DE LA SETMANA

El dissabte passat, vaig tenir el goig d’assistir a una cerimònia de casament; la de la “Sofia i el Manel” una parella entranyable vinculada a la nostre parròquia; i el meu pensament aquesta vegada es centra en la felicitat i el convenciment que reflectia en les seves cares, aquest pas tan important fet davant de Jesús i al costat dels seus familiars i amics.
Li vaig demanar a Nostre Senyor, que sempre els ajudés en els moments bons i en els més difícils, dons tots sabem molt be que hi han etapes en el nostre camí plenes de dificultats i entrebancs; per això jo penso que dins del nostre matrimoni, hem de ser tres a seguir la nostre ruta, nosaltres i Jesús al nostre costat, Ell es el que ens dona el valor i la força per superar-ho tot passi el que passi; Ell es com un mirall a on tot es veu més clar i en el que hi ha sempre una llum d’esperança en la nostra vida, i es en aquesta esperança on trobem la pau interior que dona pas a la veritable felicitat.
Jo crec que la Sofia i el Manel també seguiran aquest camí sempre amb Jesús al seu costat i la felicitat i la il-lusió que es reflectia en les seves cares, seran el principi d’aquest sentit a la vida que tots volem aconseguir.
Moltes felicitats

PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquesta setmana hem tingut com sempre, un nou assaig de la nostra coral, i aquesta vegada ho hem fet amb una il-lusió especial, ja que estem preparant els cants, en que lloarem si Déu vol a la Moreneta el dia 4 d’Octubre dins del romiatge que com cada any organitza tota l’Església de Terrassa.
Per això el meu pensament es posà en aquesta il-lusió de fer-ho tot d’allò més bé en tots els assaig-os que la nostra coral ofereix a la Mare de Déu. Sempre es un gran goig participar en aquest romiatge de companyonia i d’estimació envers al nostre Santuari, però en aquesta ocasió ho farem amb una novetat i es que els nostres joves ens acompanyaran durant tota la diada.
Llavors amb tota la simpatia que sempre he sentit envers tot el jovent, faig una petita crida des de dins el meu cor, per que ens acompanyin amb les seves veus en l’Eucaristia de la tarda. -“Us hi esperem a “ i de ben segur que des de dalt del cel, tot el cor d’angels de Nostre Senyor, ens ajudarà a fer-ho amb tota la dignitat en una diada con aquesta.
-“Que Jesús ens ajudi a tots i a la Moreneta intercedeixi com sempre per tots nosaltres”
Fins aviat.

PENSAMENT DE LA SETMANA

L’estiu s’esta acabant; i poc a poc tornarem a les activitats de la nostra vida quotidiana, sigui a casa o sigui a la parròquia; i el meu pensament es centra, en la manera en que tots plegats començarem altra vegada tot el que bonament fem.
Ens haurà servit l’estiu per a reflexionar de totes les coses que hem de millorar? I en la il-lusió que jo crec que hem de posar en tot el que fem? Jo penso que el que no podem fer es caure en una rutina, fer les coses perquè les hem fet sempre, i a més hem de fer-ho tot igual perquè sempre ho hem fet així. Si no tenim il-lusiò de renovament no ho podrem fer del tot be.
A vegades miro les meves plantes que tinc a casa i quan arriba la tardor cauen totes les fulles i sembla que la planta s’hagi de morir, peró al tornar la primavera, la planta torna a renéixer més bonica que mai.
Per això jo crec que nosaltres al tornar a la vida normal ho hem de fer com ho fan les plantes a la primavera. Sempre amb la ajuda de Jesús fer que en el nostre cor reneixi de nou una il-lusió i una força que ens faci a tots millors servidors dels nostres germans en les petites coses que tots tenim cada dia.
Ho veieu així?

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui el meu pensament vola molts anys enrere, quant tots nosaltres érem infants, quant a cada casa hi havia un avi i una avia, també alguna “tieta” a la que li dèiem padrina, perquè de ben segur era padrina d’algú de nosaltres. Les famílies eren més grans, i els avis eren molt respectats i estimats per tota la família.
Avui dia tot ha canviat. Tothom treballa moltes hores fora de casa, les famílies s’han reduït i els nens al tornar del “cole” per la tarda es troben una “tele” plena de dibuixos animats que supleix aquell amor i companyia entranyable de tots els majors que tenien a casa.
De totes maneres, hem de donar moltes gracies a Nostre Senyor de tenir entre nosaltres tanta gent bona i formidable treballant a les residencies d’avis i que fan del seu treball, un testimoni d’amor i d’entrega envers totes les persones majors que per circumstàncies de la vida no poden estar amb les seves famílies i que gracies a aquestes llars acollidores viuen tots ells acompanyats i segurs. Però el més bonic i impressionant de tots ells, els avis, es el gran amor i admiració envers els seus fills, els estimen amb tot el cor, els volen comprendre i els disculpen de que no els puguin atendre i diuen.- “Tenen molta feina i avui dia no es pot perdre el treball”.
Gracies avis, ens heu estimat de petits i continueu estimant-nos de grans fins l’ultim dia. Estic segura que Jesús us ho tindrà molt en compte.
Visca els avis de ahir, d’avui i de sempre.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui us escriuré unes paraules que he estat llegint en el llibre “espiritualitat de Natzaret” ;es un llibre tan bonic i edificant que per moltes vegades que el llegeixis, sempre i trobes alguna frase, que et fa pensar i et transporta a la vida senzilla i quotidiana que ens afecta a tots, diu així: “”En la mesura que reps el Crist, que li permets que t’abraci, en la mateixa mesura el transmets als altres. Estimar vol dir donar-se, fer bé als altres.”

I el meu pensament vola cap a totes les persones que tots tenim al voltant. s’ens fa difícil a vegades estimar a tothom. Sempre trobem defectes en els demés, sempre son els altres els qui han de canviar; els que son una mica rars son també els altres, nosaltres sempre som els més equilibrats.

Jo crec que la equivocació que tots tenim, es voler que l’altre persona pensi com nosaltres, sigui com som cada u de nosaltres; i cada persona es diferent i ens hem d’acceptar tal com som i sobre tot, jo crec que hem de veure sempre la part positiva de tothom i fent-ho així potser serà la manera de transmetre el amor de Jesús.

També penso que a vegades es difícil de complir perquè tots nosaltres tenim molta feblesa humana. De totes maneres el meu pensament vola cap a Jesús i penso en aquella frase que diu “La força de Déu necessita la feblesa de l’home”.

Per això jo penso que si el nostre camí el fem al costat de Jesús, segur que hi haurà un gran millorament a les nostres vides.

Van bé les vacances?

PENSAMENT DE LA SETMANA

Algunes vegades, per problemes amb la meva salut, tinc la necessitat de reposar a estones, i llavors aprofito l’ocasió per llegir, pensar i també somiejar.

Aquesta vegada han estat unes paraules escrites per el Papa Benet XVI en el discurs de la inauguració de l’assemblea eclesial de la Diòcesi de Roma a la Basílica de Sant Joan de Letrán, Dimarts 26 de maig de 2009 diu així.- “Ojalá que el testimonio silencioso y diario de caridad que dan las parroquias gracias al compromiso de numerosos fieles laicos, siga extendiéndose cada vez más. Pienso además, en los jóvenes. Queridos jóvenes, os invito a poner al servicio de Cristo y del Evangelio, vuestro entusiasmo y vuestra creatividad, convirtiéndoos en apóstoles de vuestros coetáneos”.

I llavors després de pensar, he somniat. Que bonic seria veure a la nostra parròquia ajudant al Mn. en totes les tasques diferents de l’Església, matrimonis joves amb idees fresques, amb sàvia nova, més adaptable als temps que vivim i compaginant amb nosaltres els que ja no som tan joves el servei i el amor als més necessitats.

Jo crec que us necessitem. Necessitem de la vostra força per ajudar a Cáritas, de la vostra alegria i dinamisme a la pastoral de la salut i de les vostres veus joves i fortes per dirigir els cants i proclamar la Paraula de Déu i també per evangelitzar a tots els petits infants a les sessions de catequesi.

Que Jesús ens ajudi a tots i que aquest somni sigui ben aviat una realitat.
¡ Us esperem a tots ¡

PENSAMENT DE LA SETMANA

Un dia d’aquest, varem anar a veure al hospital a una coneguda nostra. Es una veïna molt gran, gairebé centenària. El seu estat físic esta molt malament però la seva capacitat per a comprendre bé les coses es extraordinària.

Ens deia que li demanava a Nostre Senyor que se l’endugues al cel, doncs ella ja ho havia fet tot en aquest món i no volia donar feina als seus fills.

I llavors vaig pensar en unes paraules, que sento sempre dir al nostre rector Mn. Joan, diu així.-“Deixem a Déu fer de Déu, no planifiquem nosaltres, els plans que Déu te per nosaltres”.

I recordant tot això, li vaig dir a la meva veïna, que visques el moment present, ni el ahir, ni el demà. El seu moment present era molt maco, tenia els tres fills allà amb ella, li donaven amor i companyia; i ella a través de la seva malaltia els havia units a tots.

Jo crec que per a Jesús el que conta es el moment present, el moment que estem vivint i per això jo crec, que no podem malgastar cap segon del nostre temps en coses inútils, sempre hi han coses a fer per tots els nostres germans.
¡Que Jesús ens ajudi a tots a intentar-ho!

PENSAMENT DE LA SETMANA

En aquest moment tot ens parla de vacances; la calor, la televisió, la gent que ens envolta, inclusiu les rames dels arbres amb el seu color tan verd i tan penetrant poblant els nostres boscos i també les nostres places.
I com a contrast de tot això tan bonic, que ens proporciona l’estiu, hi ha un grup molt nombrós de persones que ho estan passant molt malament. Entre ells es troben uns veïns nostres. Han quedat en l’atur i no poden pagar la hipoteca ni les altres despeses de la casa, ¡és una situació molt angoixant!.
I el meu pensament vola, recordant unes paraules que aquestes persones ens van dir.- “El dia que tornem a treballar ho valorarem com un tresor, mai més ens endeutarem per sobre de les nostres possibilitats, aquesta angoixa ens ha fet veure les coses molt diferents”.
I tornant al meu pensament, jo crec que tot això ens ajudarà a recobrar els valors perduts i aquell seny dels nostres avis que malauradament havíem oblidat.
¡Que Jesús ens ajudi a tots a poder aconseguir-ho!

PENSAMENT DE LA SETMANA

Fa uns quants dies, vaig trobar una bona amiga meva, ens varem desitjar bones vacances i també varem comentar que una mica de descans va molt bé per poder carregar piles i començar així les activitats del nou curs. Peró en un moment de la conversa em va dir que de la seva activitat no podria fer gaires vacances, dons ella es voluntària de presons dins el grup de Justícia i Pau; i naturalment no pot deixar de visitar a totes aquelles persones que veuen en els voluntaris la llum i l’esperança dins la precarietat de la seva vida.
Llavors el meu pensament vola cap a tots aquests voluntaris tant valents i tant admirables que inverteixen les seves hores d’esbarjo en parlar, visitar i ajudar a tots aquests germans nostres que malauradament per circumstancies de la vida estan exempts de llibertat.
Que Nostre Senyor ajudi sempre a tots aquests voluntaris en la seva gran tasca, i també ajudi sempre a tots aquests germans nostres, a vegades oblidats de tothom, a que se sentin encoratjats i animats per integrar-se novament amb tots nosaltres, amb tota la dignitat i apreciació que tot ser humà es mereix.
Felicitats voluntaris-es per tot el que feu.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Fa molta calor. El sol escalfa amb totes les seves forces i el nostre cos s’en ressent; ens sentim més cansats del normal i també una mica alterats. Tot ens molesta i qualsevol cosa que ens diguin i no sigui del nostre agrad ens cau malament.
A la més mínima, critiquem a qui sigui, perquè sempre son els altres els que no fan les coses ben fetes o no es comporten com ens agradaria a nosaltres. Per això el meu pensament corra cap a Sant Francesc.
Sant Francesc no criticava mai ningú. Pensava que si el mal regnava per tot arreu, era ell el que s’hauria de convertir en primer lloc i no els altres. Els sants dirigeixen durament tota crítica contra sí mateixos, i perquè el món sigui millor s’esforcen a convertir-se ells mateixos.
Per això he pensat que podríem entre tots fer un treball de vacances; i seria veure en totes les persones que tenim al voltant, totes les coses bones que fan i tot el que podem aprendre de tots ells. Això ens pot servir com un gran millorament personal per tots nosaltres.
Fem com Sant Francesc i demanem a Nostre Senyor que ens ajudi sempre a ser millors amb tots els nostres germans, això ens donarà molta pau i molta alegria.
Ho veieu així?

PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquesta setmana, el meu pensament es centra en aquestes jornades interdiocesanes de catequesi, en les que tanta gent esta interessada en fer bé les coses, en fer una preparació i una formació per poder ajudar en la seva fe a tots aquests nens i nenes que una vegada passi l’estiu, tornaran ha omplir totes les sessions de catequesi.
Sento molta alegria i dono moltes gracies a Nostre Senyor per tots aquests coneixements teòrics i pràctics quens han ensenyat, en un ambient total de simpatia i amistat, i sobre tot saber que som molts, els que volem seguir a Jesús, fent que el seu Evangeli es reflecteixi, en aquests infants i les seves famílies, ja que tots ells son el futur de la nostra Església.
Ha sigut molt bonic poder participar-hi.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui, m’imagino com ha de ser Déu, al pensar en totes les meravelles que Ell va crear, dotant al nostre planeta de una natura inigualable com son els camps, el bosc, la vegetació i la fauna i tants i tants bens que el nostre Pare ens ha donat com a patrimoni terrenal.

Però van passant els anys, els segles i nosaltres continuem igual, sense saber gaudir de tot això. No cuidem la natura; una gran part dels nostres germans moren de fam perquè l’altre part acapara tota la riquesa; les guerres fan que no estimem al proïsme com a nosaltres mateixos i no pensem que tots som fills del mateix Pare i formem part d’aquest Déu creador.
I el més important de tot això es que Déu Pare no es cansa d’esperar, ens continua dotant del sol, dels arbres i de tot el que es bo per nosaltres; en Ell es reflexa la fe i l’esperança.
Llavors el meu pensament es transforma en un somni en el qual algun dia tots canviarem, serem millors i agraïts en tot el que rebem de Déu Nostre Senyor i podrem dir en veu molt alta que el regne de Déu ha quedat establert aquí a la terra per tota la humanitat.
¡Es bonic tenir aquest somni!

PALABRAS DE AGRADECIMIENTO DEL PADRE IVAN

Padre Joan Làzaro, Xavier y Comunidad Parroquial de San Cristòfor:

Permítanme, expresarles gratitud y sobre todo alabanza a Dios porque en vuestros corazones se conserva el fuego del Espíritu Santo, gran protagonista que hace de Ustedes personas constantes y firmes en la fe, personas generosas en la solidaridad por el fuego del amor.

Ayer 22 de junio de 2009, recibí vuestra aportación económica de manos de vuestro rector, Mn. Joan Lázaro (cuyo fin es resolver cuestiones básicas de supervivencia y de trámites para la búsqueda de Asilo político de mi familia) pero, desde antes de ayer, hoy y siempre percibo que Ustedes son también mi familia, ya que en poco tiempo lo han dado a saber con palabras sinceras, con vuestra presencia y amistad, vuestro apoyo emocional y sobre todo con vuestras oraciones.

Por su parte vuestras oraciones, han sido y serán la ofrenda más pura, poderosa y abundante que ayuda cuando el peso de la cruz es más fuerte de lo normal. Mi familia y yo sentimos que vuestras oraciones son el bálsamo que consuela y venda las heridas que han quedado en nuestra alma por la partida tan inesperada e injusta de nuestros seres queridos, pero igual, todo este duelo se le ofrecen al Crucificado quien ha vencido la muerte y el pecado...“Sólo El tiene palabras de vida eterna”.

Igualmente, sabemos que en su misericordia no dejará sin recompensa vuestra generosidad y del mismo modo, con mis familiares se ha sellado con vosotros un vínculo eterno a través de la oración, de manera especial, desde la Sagrada Eucaristía.

Unidos en el Señor y bajo la protección de la Virgen María procuraremos mantener el vínculo de la fe y del amor. Esta semana viajaré a Colombia a apoyar a mis familiares... los llevo en mi corazón.

José Iván Ortega Rozo (Pbro.) Joseivan162@yahoo.es

PENSAMENT DE LA SETMANA

Comencen les vacances per a tots els nens i nenes. L’estiu ja ha arribat., i el meu pensament vola molts anys enrere, quant tots nosaltres érem petits i la mare ens donava el berenar, mentre jugàvem al carrer. Quan tots els veïns érem una veritable família, i les portes de casa eren obertes a tothom; quant no ens miràvem desconfiant uns dels altres, i a vegades les costums eren molt diferents, al no haver nascut tots en el mateix lloc. També tinc present la cadira a la porta de casa, mentre tots nosaltres corríem per les voreres.
I llavors penso en el dia d’avui, i el bonic que seria formar veritables amics entre els nostres veïns i enriquir-nos a la vegada de tanta cultura i costums diferents a les nostres.
No es important on hem nascut, es important haver nascut, i obrir les portes del nostre cor a tota aquesta gent que busca una vida millor i més digne, encara que vinguin de terres molt llunyanes.
Un bon somriure i una paraula amable pot ser l’inici de una gran amistat, si ho fem així, Jesús estarà molt content d’estar al nostre costat.
Provem-ho?

PENSAMENT DE LA SETMANA

Al escriure aquest pensament, sento una il-lusió especial i un agraïment molt gran a Nostre Senyor.
El meu pensament, està centrat, en el dia de Sant Joan.Un dia molt estiuenc, i molt bonic, per dir sí a Jesús; i això ho manifesterá “si Déu vol” en Xavier.
Xavier serà ordenat Diaca, un pas de gegant cap el sacerdoci, i una entrega total de servei cap a tots els germans. Per desgracia, no es gaire freqüent en aquest últims temps, la entrega massiva de joves al servei de Déu i de l’Esgésia; falten valors i ideals i també falten ganes de tenir un compromís tan preciat i a la vegada de tanta responsabilitat. Per això des de dins del meu cor, dons gracies al bon Déu, i li demano que la seva llum i el seu Esperit facin de guia al Xavier i també el seu company del Seminari en Ricard i a la vegada una espurna d’aquesta llum ens arribi a tots nosaltres, i puguem estar sempre al seu costat, ajudant-lo en tot el que Déu ens permeti.
Endevant Xavier, “ets un noi molt maco” has donat un testimoni de fermesa i de serenó devant els últims contratemps que t’han afectat de ple, però pensa que Jesús al tens al teu costat, i Ell que t’ha demanat qu’el seguissis, com li va demanar a Sant Pere i els altres deixebles, et donarà tot l’amor i la pau per ser un bon apòstol seu i per poder fer moltes coses amb tot aquest jovent que tenim a la parròquia, ells necessiten aquest testimoni jove i valent, per seguir també el camí que Nostre Senyor els te reservat.
“Que Déu t’acompanyi sempre” en aquest camí que t’ha preparat al servei de l’Evangeli.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Moltes vegades, el meu pensament vola molt lluny, cap a l’infinit; en aquest espai de temps faig moltes preguntes a Jesús i Ell com a resposta em fa sentir molta pau, també em dona la serenitat i la fermesa de cor, davant les dificultats i els problemes que tots tenim al damunt. “Això es el gran miracle de cada dia”.
Moltes vegades ens agradaria a tots, que tot el que li demanem a Nostre Senyor ens ho concedís al moment, però Ell sap el que més ens convé i ho em d’entendre així.
En el llibre “Espiritualitat de Natzaret” podem trobar aquestes frases:-Quan les tempestes interiors o exteriors arribin a la teva vida, fixa’t en la cara tranquil-la de Jesús. Aleshores comprendràs que no estàs sol i que Ell, en qualsevol situació, et vol dir: “aquesta tempesta passarà”. Creure i estimar Crist és estimar allò que Ell vol per nosaltres, és estimar la seva voluntat.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui el meu pensament, ha estat una acció de gràcies a Déu per tot el que Ell ens dóna en cada moment de la nostra vida i moltes vegades nosaltres ni ens adonem, ni li donem la més mínima importància.
Jo crec que tenim una parròquia, que per tots nosaltres, es una veritable família; encara que tinguem punts de vista diferents ja que no hi ha cap home igual a un altre home, però fixeu-vos, que quant un de nosaltres es posa malalt anem a veure’l i ens preocupem per lo que pugui necessitar. Per això penso que tots nosaltres tenim la nostra família de sang i la nostra família parroquial ; tot aixó va quedar molt clar en la gran nit de la vetlla de Pentecosta, quant totes les parròquies feien una explicació dels seus projectes de solidaritat, i que units tots ells eran com una gran ofrena a Nostre Senyor de tota l’Esglesia de Terrassa.
Va ser molt bonic i per això li dono moltes gracies a Nostre Senyor per estar tots junts amb tanta alegria uns amb els altres. L’Església la fem entre tots, l’estimem entre tots i l’hem de cuidar i mantenir també entre tots.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquesta setmana, després d’haver vist a través de la televisió, la vida de la Mare Teresa de Calcuta; el meu pensament vola cap a totes les persones afectades per la falta de treball i que ho estan passant molt malament, al no poder cobrir les seves necessitats més bàsiques, en aquesta crisi econòmica que ens toca viure.
La Mare Teresa de Calcuta deia- “Quan el sistema de seguretat se’ns ensorra, només ens queda la desesperació terrible, o bé la fe heroica”. Llavors també penso, que la nostra seguretat es Jesús, només Ells ens pot donar aquesta fe heroica, que necessitem tots, per ajudar en lo que faci falta a tots els nostres germans, siguin, d’on siguin, tots som fills del mateix Pare quens ha creat i ha mort en una creu per tots nosaltres.
Acabo aquest pensament amb una frase del llibre “Espiritualitat de Natzaret” on diu—“Déu necessita la teva fe d’infant per poder fer miracles amb tu i a través teu, perquè per a Déu no hi ha coses impossibles”.
Fins aviat

PENSAMENT DE LA SETMANA

S’ha acabat el curs de catequesi a la nostra parròquia, i totes les altres activitats s’aniran paralitzant fins arribar a la calma total de l’estiu.
Els crits i les rialles dels nens es transformaran en silenci; i llavors el meu pensament vola cap a tot aquest jovent, que estarà allunyat de nosaltres durant un temps; i em pregunto.”pensarant una mica, en tot el que han sentit de Jesús a les sessions de catequesi?”. Els servirà en algun moment, “sobre tot els joves més grans, tot lo que han apres de valors cristians a través del l’Evangeli?”. Penso també en el grup de joves de post confirmació; s’ha format,”a Déu gracies” un grup de veritables amics, on es respira l’alegria i la companyonia entre ells. I pensant en ells penso en la Flor, una noia del grup que s’en va molt lluny, no estarà en persona entre nosaltres, peró el seu record i la seva manera de ser, estarà sempre en el nostre cor; i a través de la pregària continuarà amb nosaltres i la sentirem molt aprop.
Adéu Flor, desitjo de tot cor, que siguis un bon testimoni de Jesús, i estiguis on estiguis mai t’oblidis de nosaltres, sempre serem el teu grup d’amics de la parròquia de Sant Cristòfor de Terrassa.
Fins sempre.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui m’ha vingut al pensament aquell passatge del Evangeli en que Jesús ens diu “Si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, et recordes que el teu germà te alguna cosa contra tu” deixa allí mateix, davant l’altar la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà ¡ ja tornaràs després a presentar la teva ofrena!.Això tan bonic, ni ho meditem, ni de vegades hi prestem atenció.
Jo crec que sí una persona ens fa alguna cosa que no ens agrada, no hem de defugir el seu tracte, precisament hem de fer el contrari d’això. Hem d’anar a trobar-la i fer una bona xerrada fins arribar al acord fraternal portador de pau i felicitat per al nostre cor, quan fem les coses ben fetes.

I com diuen els joves “que la amistat i el bon rotllo no falti mai al nostre voltant”. Ho veieu així?

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui al sortir al carrer, lo primer que he vist, ha sigut una parella d’avis veïns meus. Es un matrimoni molt gran i molt ben avingut, fa mes de 50 anys que s’han casat i segurament hauran tingut dies millors i pitjors com tothom, però el seu amor ha vençut totes les dificultats i ara en la seva vellesa van donant un testimoni molt fort de fidelitat i compromís del sagrament del matrimoni, quan es van dir un al altre, “que s’estimarien en les penes i en les alegries, en la salut i la malaltia”. Llavors el meu pensament va volar cap a l’estadística de trencaments matrimonials que ens van donar la setmana passada en un curset al qual vaig assistir, Diu així. Cada 3,6 minuts es produeix un trencament matrimonial en el nostre país. Això es molt fort! I penso moltes vegades el trencament no existeix perquè mai hi hagut matrimoni.
Si no hi ha veritable amor, a la mes petita contrarietat tot s’acaba, no es fa dialeg per millorar el que va malament, i llavors diuen “es millor seguir diferents camins i tornar a refer la nostra vida, encara som joves”.
Peró com sempre, em torno a dir a mi mateixa, que l’esperança no es pot perdre mai, desprès d’aquesta crisi de valors tant forta vindrà un temps millor, Nostre Senyor ens ajudarà a ser millors testimonis en mig del món i tornarem a tenir molt aviat, moltes famílies joves que amb el seu amor i servei a tothom renovin aquest món ¡ sobre tot, per aquests nens d’avui dia que tant ho necessiten!

PAELLA ECUMÈNICA

L’amic Marius Heras, ens ha fet arribar aquest escrit: Hauríem de fer un salt endarrere del rel·lotge i del temps, per a arribar a una situació d’enfrontament entre cristians a la nostra ciutat. A Terrassa, amb Mn. Albert Viladrich, rector de la Sagrada Família, Mn. Joan Bagué, al Sant Esperit i Mn. Lluís Bonet a St. Cristòfor (Ca n’Anglada), es van anar buscant camins de diàleg, corríem els anys 60, primers dels 70 i gran part de les Esglésies Evangèliques (protestants) amb el pastor Eduardo Soto, i amb els representants de les Esglésies de la Nativitat i de Bethel (a ca n’Anglada), es va anar fent un clima d’aproximació...

La setmana de pregària per la Unitat dels Cristians, des del dia 18 de gener, càtedra de Sant Pere, fins el 25, conversió de St. Pau, és un dels fruits de l’ecumenisme. En una d’aquestes setmanes, el pastor de l’Església de Bethel, David Muniesa va fer un comentari: “només un cop a l’any ens hem de veure?” i va dir: “ja podríem menjar–nos una paella”. I ja en portem més de vint-i-cinc.

Ara us convidem a participar-hi. Serà el dissabte 9 de maig, al matí de 11 a 4 de la tarda, a la Fundació Busquets. El preu del dinar és 15E. Poseu-vos en contacte amb la parròquia per apuntar-vos-hi, fins el dia 7 de maig.

PENSAMENT DE LA SETMANA

En aquesta setmana de la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de la nostra terra catalana ; el meu pensament vola cap a tots els nostres germans que no tenen res, que viuen sols, sense ningú per poder compartir les seves angoixes o les seves alegries, el sostre de la seva habitació es el cel ras del carrer, o alguna entitat bancaria on pugué dormir una estona.
Molts no volen saber res dels albergs nocturns, estan tan enfonsats que només tenen por i mandra. Desconfia’n de qualsevol ajuda que els pugui fer sortir del forat, segurament pensant que la corda de salvació es pot trencar i la caiguda seria encara més fonda.
Llavors contemplo la Mare de Déu de Montserrat a la seva Muntanya Santa i li demano amb tot el cor la seva protecció per tota aquesta gent que la soledat i el aïllament es la seva compayia i que tots els que tenen el poder i l’ocasió per fer-ho, puguin construir albergs dignes de viure un temps, fins que cada situació es vagi arreglant i tots ells puguin tornar a viure entre nosaltres, amb tot el respecte i la dignitat que tot ser humà es merèix.
Que la Moreneta ens ajudi aconseguir-ho!

PENSAMENT DE LA SETMANA

Últimament tots els comentaris, que fa la gent, al carrer, en les tertúlies, en la televisió, son depressius i negatius.

Diuen així. “El món està molt malament, cada dia anem a pitjor, tothom tan sols es preocupa d’ell mateix etcètera, etcètera”. Doncs jo dic, que no es del tot cert. Hi han moltes persones i col·lectius que treballen per els més necessitats i en aquest aspecte el nostre món ha millorat molt. Un exemple de tot això son les persones discapacitades. Fa molts anys, molts d’aquests germans nostres, vivien tota la vida tancats a les seves cases, com si la seva família s’avergonyirs de que la gent els veies.
Avui dia gracies als centres ocupacionals regits per tanta gent amb un cor i un esperit dignes d’elogi; tots aquests nois i noies viuen la seva vida amb molta dignitat. Vaig assistir aquesta setmana a una demostració de música-teràpia en els tallers ocupacionals de FUPAR, i al veure actuar aquell grup de nois amb tanta il-lusió i entusiasme, vaig pensar en un comentari “de Paraula i vida” on diu: Així es Déu. Ningú no el veu, pero es noten els seus efectes. Els seus fruits es noten en la persona, amor, alegria. Per aixó jo crec que el amor de Déu ens ajuda sempre a millorar aquest món a vegades tan trist i tan difícil.
--No ho dubteu!

PENSAMENT DE LA SETMANA

Hem arribat a la festa de Pasqua, la gran festa de la Resurrecció del Senyor. Això em fa pensar amb la missa de la Vetlla de Pasqual, en la qual tots ens felicitem, estem contents i tenim joia i alegria dins el nostre cor.
Llavors menjem tots junts, aquella coca tan bona que ens agermana i ens fa sentir una veritable família.
Es maco treballar tots junts en la mateixa causa comú “el camí de Jesús” i ho fem de costat uns amb els altres; cadascú amb les seves penes i alegries de cada dia. El meu pensament avui, vola cap aquest món tan difícil en el qual vivim, i li demano a Nostre Senyor, que sapiguem transmetre aquest Esperit de germanor, com ho feia Jesús amb els seus deixebles fa més de 2000 anys.
Ell ens ha deixat la seva gracia i la seva presencia viva en la Eucaristia i aquest misteri tan gran ha de ser la nostre ajuda per construir entre tots el Regne de Déu que ja comença en aquest món.

Bona Pasqua a tothom.

CONVIVENCIA EN GISCLARENY

El fin de semana de Ramos estuvimos de convivencia con jóvenes de diversas parroquias de Terrassa. Estuvo muy bonita, compartimos buenos momentos y a la vez conocimos a diferentes jóvenes de parroquias. Habían jóvenes de Sagrada Família, Sant Pau, y como no, de Sant Cristòfor.
Nos divertimos mucho, y fue una bonita manera de convivir y compartir la fe con otros jóvenes de otras parroquias.
Hicimos diferentes temas. Uno de ellos fue como una especie de teatro. Teníamos que actuar. Nos separaron en dos grupos, y el tema se trataba de cómo sería “la vida con Dios” o “la vida sin Dios”.
Por otra parte también celebramos la Solemnidad del Domingo de Ramos en familia y diferentes plegarias, en donde es una manera bonita de estar en contacto con nuestro Señor Jesucristo.
También visitamos una ermita románica que tenía un poco más de mil años de antigüedad. La verdad es que fue una experiencia inolvidable. Por nuestra parte una de las cosas que aprendimos es que, ¡¡ la fe no se vive, sino que se convive!!

Emanuel

PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquest dissabte de Rams, vaig tenir el privilegi d’assistir a la celebració de la Setmana Santa que van organitzar els monitors de la catequesi especial a la nostra parròquia.
Va ser un dels actes més bonics i més viscuts, on la taula de la Eucaristia, recordava amb molta vivència el sopar de comiat, que Jesús celebrà amb els seus deixebles abans d’ésser lliurat a la mort.
-Per això felicito de tot cor, a totes les persones que treballen amb tanta dedicació i amor envers aquests germans nostres i als quals Jesús estima molt, i tant necessiten de nosaltres. Va ser una festa entranyable que guardaré de record dins el meu cor. El meu pensament en aquesta Setmana Santa, vola cap a Nostre Senyor, i li demano, que tots nosaltres puguem arribar a ser millors servidors dels nostres germans, seguint l’exemple d’aquests estimats catequistes, que ensenya’n el missatge de Jesús de una manera tant entranyable.
Gracies a tots.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquests darrers dies, han sorgit molts comentaris i critiques a la manera d’ actuar del Papa i cap de l’Església Benet XVI. Això ha fet volar el meu pensament cap els mitjans de comunicació els quals aprofiten qualsevol equivocació de l’esser humà pel seu interès comercial; i encara més, si es una figura de l’Església com es Benet XVI.
Tinc la certesa que Benet XVI ha fet moltes coses bones per la nostre Església, treballador incansable de la teologia, envers el bé a tota l’ humanitat.
Quantes vegades es deu sentir sol en totes les seves decisions i responsabilitats! Jo crec que moltes vegades voldria anar-se’n a un desert solitari i pregar tranquil, com va fer Jesús.
En aquesta Setmana Santa, jo penso que tots hem d’estar units amb el Papa a través de la pregària, és una manera de fer-li companyia. Ell és un altre germà nostre i li hem d’estar molt agraïts per haver acceptat una responsabilitat tan gran quan li va dir sí a Jesús.
També això amb fa pensar en el gran manament de Jesús. “Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”.
Encara que tots ens equivoquem moltes vegades.

PENSAMENT DE LA SETMANA

El somriure d'un nen omplia de llum i esperança tota l’Església. ¡Era molt petit! i estava content observant l’altar i tot lo que allà es feia. El seu somriure i la seva alegria, tenien un contrast notable amb les cares serioses i tristes de molts assistents a la celebració.
El meu pensament es aquest.- Per què no tenim un somriure en un moment tan important, com es rebre a Jesús viu dintre nostre?- Per què a vegades una hora de missa a la setmana es fa llarga i molts diuen fins i tot avorrida; i no pensem en que Jesús al donar la vida per nosaltres va patir un martiri no d’una hora sinó de moltes hores de sofriment?
Això em fa pensar en un passatge de l'Evangeli Mt 18,4 que diu: -qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas. Qué Nostre Senyor ens faci somriure i estimar-lo sobre totes les coses!

PENSAMENT DE LA SETMANA

Com cada matí caminant pels carrers de la nostre ciutat; me n'adono de sobte, que el segell de Déu imprimeix el seu signe entorn de tota la naturalesa que ens rodeja.
Veig el segell de Déu en la llum i l'escalfor natural del sol, en la verdor del fullatge dels arbres, en el somriure d'un nen agafat a la mà de la seva mare; llavors penso en Sant Francesc d'Assís. Ell pregava amb aquestes paraules; “Lloat siguis Senyor per la nostre germana lluna, i pels nostres germans els estels. Lloat siguis Senyor pels nostres germans el vent i l'aire”. Tot ens ve del Senyor, tant el bon temps com el temps ennuvolat.
Si m'adono d'això, el meu pensament pels carrers, serà una pregària de fe, veient el segell de Déu en cada cantonada de la meva vida.

¿POR QUÉ NO?

Este es el inicio de mi vocación al sacerdocio ministerial. ¿Por qué no? Esta fue la pregunta que resonó en mi interior después de salir de misa un sábado por la tarde y que me ha marcado hasta el día de hoy.
Son muchas las cosas que han ocurrido y que en este espacio me sería imposible resumir. Fue un momento que me marcó en mi vida y que Dios me ha ido guiando hasta el día de hoy. No sabría como explicarlo pero a partir de ese día ya nada fue lo mismo. La sombra de ese pensamiento, de ese sentimiento interior que yo no lo había buscado, que yo nunca me lo había planteado surgió. Dios se había fijado en mí y me confiaba una misión y yo tenía que responderle. Fue un proceso largo, con muchas dudas, "enfados", "peleas", "negaciones", pero al final tuve que "rendirme" ante la Gloria de Dios.
Moisés, Isaías, Jeremías, Elías, Abraham,... y otros personajes de la Biblia también intentaron "escaquearse" de la misión que Dios les había concedido. Esto me ha hecho reafirmarme más en el camino que un día (después de más de 5 años de "resistencia") escogí. No fue fácil, y todavía, hoy día no me es fácil, por ello necesito vuestra ayuda.
Vosotros sois unos de los pilares en donde se fundamenta mi vocación. Ser un escogido, ser elegido por Dios no es un privilegio, sino una gracia, un regalo de amor que Dios te hace.
Hoy día Dios sigue llamando a muchos jóvenes, al igual que un día lo hizo conmigo, pero que el ruido de esta sociedad dificulta que lo puedan escuchar. Yo os pediría que rezarais para que sean capaces de escuchar a Dios y que de esta manera pueda decidir un día el camino que quieren escoger. Tenemos que llevar el mensaje de Dios a los más jóvenes, sembrar y sembrar para que nuestro Señor pueda recoger los frutos y con una actitud como la de Abraham, con FE. No depende de nosotros pero sin nosotros Dios no puede actuar en este mundo. Pongamos nuestras manos al servicio de Dios.

Xavier Sanchiz Julibert, seminarista

PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquesta setmana, el meu pensament ha volat cap a Nostre Senyor, i li he donat gracies de tot cor, per un estudi de dades enviat per l'amic Francesc Clua, treballador incansable en el camí de la fe.

Reduït a termes breus, diu així: Gracies a una brillant iniciativa de la Direcció d'Afers Religiosos, s'ha comptabilitat en l'estudi, que els 172 instituts religiosos que son a Catalunya duen a terme un total de 776 serveis no retribuïts sense tenir en compta en l'anàlisi els instituts vinculats a hospitals, residencies o escoles. Els serveis es concreten en activitats d'alfabetització i formatives d'atenció residencial hospitalària i domiciliaria, distribució d'aliments , roba i altres productes. Més encara: el 90% dels exclosos socials severs son atesos per entitats de l'Església Catòlica.

-Que Déu beneeixi a totes les persones, que fan de la seva vida, aquest servei a tots els nostres germans més necessitats!

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui passant per un dels nostres carrers, m'he fixat en uns contenidors d'escombraries, rodejats de mobles per tots els costats. Els mobles eren nous i es veien en molt bon estat; ¡feia impressió de veure-ho!.
El meu pensament es aquest;-”Comencem la quaresma, camí de conversió cap a la Pasqua” i llavors pensant amb la crisis, li busco la part més positiva, i dic;-Crisis camí de conversió per la recuperació de molts valors perduts.
No es un temps de llençar-ho tot, es un temps de canviar la nostra actitud i pensà de tot cor en totes les persones, que no tenen cobertes, ni les seves necessitats més bàsiques.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Estic a la sala d’espera d’un hospital. Hi ha molta gent. Tots ells tenen problemes, tenen tristesa. No conec a ningú, però jo se que tots ells son germans meus i els haig d’estimar.
A les hores em recordo del llibre “Espiritualitat de Natzaret” on diu.- Crist s’associa a la nostra vida de una manera tan perfecta, que es Ell quì estima l’altre home amb el meu amor i jo estimo amb el seu amor.
Dono una altra ullada a la sala i començo a pregar per cada un d’ells i m’hagues agradat molt qu’ells hagueren tingut el mateix pensament i també preguesin per mí.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui he tingut un somni. El somni m'ha omplert de una gran llum blanca, la qual enlluernava tot el que tenia al meu voltant. Llavors he vist la nostra Església. Estava plena dels nens i nenes que d'aquí a poc temps faran la seva primera comunió. No eren els seus vestits blancs els que feien llum si no que la llum venia de tots els pares, familiars i catequistes. ¡Era tanta la fe que hi havia en els seus cors! que la transformava en llum.Una llum capaç de conduir aquelles criatures cap a Jesús. Aquesta es la gran festa de la comunió. El sagrament eucarístic, que Jesús celebrà amb els seus deixebles abans d'ésser lliurat a la mort. Aleshores m'he recordat del darrer document publicat pels Bisbes de Catalunya, titulat “Pau Apòstol del nostre poble”, i li he demanat a Nostre Senyor, que el meu somni sigui una gran realitat i que tots plegats arribem a ser apòstols del nostre poble, donant testimoni de la veritable festa de la primera comunió.