dissabte, 13 d’octubre del 2012

S'HA CAIGUT EN UNA TRAMPA LEGAL

Avui el meu pensament és concentra en un dels fets que actualment està passant a la nostra societat, i és que mentre moltes persones estan en una situació angoixant de crisi difícil per culpa de l’atur, d’altres ja estan plantejant el viatge que volen fer per Setmana Santa.

            També hi han persones que han quedat a l’atur i no poden arribar a final de mes, degut a que fins ara si és tractava d’un matrimoni i treballaven els dos podien pagar l’hipoteca i el menjar, cosa que en aquest moment els és molt difícil, per no dir impossible, doncs bé, mentre això està passant, altres persones és vanaglorien de que en el temps de vaques grasses ells van saber estalviar i no es van posar en aquestes despeses tan grans amb el banc.

            Jo penso que ningú se’n ha de vanagloriar de res, doncs prou feina tenim tots en fer bé les coses, tampoc hem de jutjar a ningú i si alguna cosa hem de dir, la hem de dir als bancs que oferien les hipoteques i els crèdits com a caramels a la porta de l’escola; i com a conseqüència de tot això moltes persones van veure la porta oberta per poder adquirir un habitatge per a ells i els seus fills. Malauradament la cosa no ha anat bé i el fantasma d’aquesta etapa tan dolenta, ha deixat molta gent en l’atur i amb l’agreujant d’unes deutes cruels amb les entitats bancàries, i el que abans tot eren rialles i copets a l’esquena s’han transformat en amenaces de desnonament i molt de sofriment sobre moltes persones, que jo crec que van caure en una trampa legal per els seus desitjos, “per altra part ben lògics”, de voler tenir una casa pensant sempre en el futur dels seus fills.

            En aquest moment com a cristians hem de saber educar, i en lloc de jutjar, hem d’estimar i obrir la mà, i ajudar en tot el que puguem; a vegades  no es tracta solament de diners, sinó en els petits detalls de saber escoltar, de no vanagloriar-nos mai del que podem tenir i sobre tot saber ser aquests instruments de Jesús, en bé de tots els nostres germans necessitats que sincerament crec que tots en coneixem a molts.

            Fins aviat
                                                                                          Mª.Carme Giménez