Avui parlant amb dues mares de catequesi, he tingut
una alegria molt gran quan m’han dit que
a les seves nenes els feia molta il·lusió de tornar a començar aquest curs les
sessions del segon any; ha sigut com una injecció de pa amb tomàquet, com diu
moltes vegades el nostre mossèn, i la veritat és que totes les catequistes
volem transmetre tot el que tenim en el nostre cor i que no és altra cosa que
la fe i l’esperança en Jesús, i en tot el seu ensenyament que va des de el
naixement fins a la resurrecció després de passar per la Creu.
Veure
un altre vegada tot el grup d’infants amb els quals vàrem començar l’any passat
tot l’itinerari cristià és una gran satisfacció, encara que a vegades són com
una ballaruga i sembla que no hi siguin,
però si que hi són i en moltes ocasions el que volen és una mica d’atenció i d’interès per les seves coses, doncs
malgrat la seva infantesa, per a ells els seus problemes tenen molta
impotència.
Si
alguna vegada algú vol ser catequista, no ha de tenir por de no saber-ho fer;
Jesús sempre està al nostre costat i ens ajuda a transmetre tot el que ells
necessiten sentir. El llibre i el quadern de treball també són molt fàcils
d’assimilar ajudant en tot moment les explicacions del mossèn.
Per
això el meu pensament aquesta setmana, és el record de les rialles, de
l’alegria i del somriure d’aquests nens que el mateix Jesús va deixar ben clar
quan va dir: “Deixeu que els infants
s’acostin a mi”.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez