Moltes vegades penso, que tot el que fem cada dia ,
per petit o insignificant que sembli; si ho fem amb moltes ganes i plens
d’il·lusió ens sortirà tot molt més bé, que si deixem que la rutina diària ens
guanyi i ens converteixi en persones desagradables i malhumorades que troben
totes les coses malament.
Jo
crec que des de que ens aixequem del llit fins que arriba l’hora de anar a
dormir, són les úniques hores que hem de
viure amb l’ajuda de Nostre Senyor, amb la màxima plenitud possible, “ara i
avui”, ni ahir ni demà; i cada dia ha de ser nou. Ha de ser nou, quan ens
trobem amb un conegut i veu en la nostra cara un somriure que li dona
esperança. Quan visitem a un malalt i veu en el nostre rostre un somriure
d’animació que pot ser el millor remei per fer-li costat. Quan estem a la cuina
fent el dinar i ens inventem mil receptes perquè aquell dinar surti més bé que
mai, malgrat haver-lo fet un munt de vegades. I quan per les tardes fem les
nostres activitats, posar tota l’ànima en el que estem fent i com sempre amb
l’ajuda de Jesús que sempre està al nostre costat, aprendrem a superar amb
esperança les dificultats i problemes del dia, només del dia, l’endemà ja
vindrà i continuarem tenint a Jesús al costat.
I
aprofitant, que el 11 d’Octubre ha començat per tots nosaltres “l’any de la
fe”, jo penso que el millor testimoni de fe que tots podem donar, es passar el
dia amb il·lusió, esperança i un gran somriure, que serà com el sol en un dia
clar de primavera; i això pot fer que la nostra vida es converteixi en una nova
etapa a on la fe i l’esperança no i poden faltar mai.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez