Ens
queden molts pocs dies per arribar a la gran festa de Nadal ; i com cada any
penso sempre en Jesús i la seva família en un pla completament humà i a on les dificultats
de la Mare de Déu en aquell moment del part, sense una estada, per poder donar
a llum al seu nen, havien d’ésser molt grans i de molta incertesa.
Per
això jo penso que només pel fet de que tot un Déu s’ha abaixés a la condició
d’ésser humà i a més d’un dels més humils, ens ha de donar una alegria molt
gran dins del cor, doncs demostra que vol estar al nostra costat i que la seva
estimació ens ajudarà sempre, i sobre tot avui dia a on els desnonaments de
moltes famílies és tant quotidià, i en els que grans i petits es queden el
carrer, i la feina és de ells per trobar una estança a on poder guarir-se del
fet de l’hivern.
Desprès
va venir la fugida a Egipte. Tenien que emigrar perquè no els matessin al nen.-
Quin altre pal, deixar-ho tot i fugir de pressa!.
També
avui dia, quantes persones han d’emigrar lluny de les seves terres, també ho
han de deixar-ho tot, sigui per política, economia o altres coses, amb les
seves cultures o religions diferents a les nostres, que els provoquen en
ocasions molts problemes.
I
continuo pensant en la Mare de Déu, en la seva acceptació a la voluntat del
Senyor, encara que ella lo més segur és que entenia molt poca cosa, però la
seva fe en Déu li deuria donar el convenciment de que Ell mai la deixaria de la
seva mà.- Quantes persones avui dia també els ajuda la seva fe en totes
aquestes situacions tant lamentables!
N’estic
segura que en aquest Nadal de crisis, Jesús ens donarà a tots la pau, l’amor i
sobre tot ens farà veure, per a on hem d’anar, per poder ajudar-nos uns als
altres fins que aquesta situació tant greu es vagi suavitzant. I si coneixem
algú que està sol, convidem-lo a la nostra taula i celebrem així, humilment
aquesta vinguda de tot un Déu, que només ens demana lliurament a cada un de
nosaltres, poder habitar en el nostre
cor.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez