En aquests últims dies, hem viscut tots a través dels mitjans d’informació unes imatges terribles de les catàstrofes naturals, provocats per els terratrèmols en el poble de Haití i de Xile, provocant una quantitat considerable de víctimes mortals i d’un grau molt gran de gent que s’han quedat sense res, només amb el que portaven al damunt.Al veure tot això sempre surt la clàssica pregunta-“a on era Déu”? Jo penso que hi han molts misteris en la vida que mai ho entendrem fins que algun dia en l’altre món Nostre Senyor ens ho expliqui. De totes maneres la meva pobre i humil opinió arriba a la conclusió, de que moltes de les morts es podrien evitar, si tots nosaltres ens estimem-s’him de veritat i ens ajudem-s’him tots plegats a repartir-nos en zones segures, per poder tenir una vida digne on hi hagués un sol món, fora de la misèria i de les tragèdies que tant sovint pateixen tants germans nostres.
Les zones volcàniques i les de tant perill de terratrèmols es podrien transformar en grans parcs naturals que a la vegada seria’n reserves de boscúria i de platja que la naturalesa de ben segur que ens ho agrairia.
Se que tot això que estic dient es una gran utopia; per fer totes aquestes coses hauríem d’esborrar de la nostre vida el egoisme, l’afany de poder i les desigualtats entre països que es la causa crucial d’aquest tercer món del qual ens en hauríem d’avergonyir tots plegats. I llavors la pregunta-“a on era Déu” l’hauríem de plantejar de diferent manera- “que estem fem nosaltres, instruments d’aquest Déu, que malgrat el nostre comportament continua confiant i esperant amb un amor incondicional?
Fins aviat.