El dia d’ahir, va ser un dia molt especial per la nostra ciutat, la neu amb el seu mantell blanc i lluminós va anar cobrint totes les places i carrers com si d’una gran postal nadalenca es tractés, on les branques dels arbres tenien la semblança de ser els dibuixos d’un gran conte infantil amb la intenció de fer feliç a tots els nostres infants. I com un miracle de Nostre Senyor dins d’aquesta quaresma, el conte es va transformar en realitat. Allà sobre la neu jugant amb els nens, no hi havien avis; hi havien pares, “els seus seus pares” aquests pares tant estimats i que a vegades costen tant de veure; això va ser el millor regal, que aquesta neu blanca i beneïda va portar a tots els infants.Per això jo penso, que si un dia de neu va fer, que aquests pares treballessin menys hores per la por que el fenomen atmosfèric es compliques, i fos difícil arribar a casa, es podria aprofitar per pensar en aquests fills, que tant necessiten de la seva companyia, i potser tenen problemes a l’escola, amb els companys, amb els estudis. Ens podem preguntar tots nosaltres,- “Serà perquè només hi ha neu un dia al any?”
La vida passa molt apressa i un dia sense adonar-te, aquests infants ja no hi son, s’han fet grans i han volat de les nostres vides. Ells no volen diners ni grans hipoteques per gaudir de grans mansions, ells només volen la mare i el pare que els ajudin a pentinar una nina, ho ha fer córrer un petit cotxe a través del passadís de casa; perquè el més important per a ells es veure els seus pares estimant-se i jugant una estona al seu costat.
“Benvinguda siguis neu blanca i lluminosa per haver fet feliç a tots els nostres petits infants”.
Fins aviat.