Avui el meu pensament, capaç d’imaginar moltes coses, pensa en lo bonic que seria, que al sortir al carrer tota la gent portés en el seu rostre, un somriure alegre i natural i d’aquesta manera deixar de veure cares series, tristes, angoixants i moltes vegades també enfurismades.En el llibre Espiritualitat de Natzaret, hi han unes reflexions, que fan referència als ensenyaments de Sant Pau i a la tesi de Sant Agustí: “Només l’home que creu, sap ser agraït per tot, i aquesta actitud es manifestarà en l’alegria de la seva cara”. Santa Teresina de l’Infant Jesús solia dir: “Estimo tot el que Déu ens dóna i per això estic alegre i contenta”.
Tots tenim moltes preocupacions i problemes i ens costa molt a vegades de fer bona cara , però si rumiem tots una mica, veiem que Jesús sempre esta amb nosaltres, que per molts problemes que tinguem tots plegats, Ell mai ens deixarà de la seva ma i a més tenim la gran sort de tenir a Jesús viu en l’Eucaristia, només pensant això el somriure te que mostrar-se de cop en el nostre rostre, i segur que servirà per apropar-nos als nostres germans i formar entre tots una comunitat d’amor i de fraternitat que pot servir per ajudar-nos tots en les nostres necessitats, que a vegades son molt grans i que de quant en quant ens porta la vida.
Ho veieu així?