Aquests dies d’aquest fred tant intens, la visita de la neu no s’ha fet esperar, i Matadepera i els seus voltants han quedat coberts per la manta blanca i freda, que és la il-lusió de molts infants, ja que nevar és poc usual en la nostre zona. I pensant en tot això, me n’adono de la poca mandra que tenen els pares en portar els seus fills a la neu, malgrat la carretera glaçada, malgrat el fred i encara que a casa s’estigui molt calent; és fàcil comprendre que l’il-lusió és molt gran i que tirar-se boles de neu al cap, uns als altres resulta molt divertit. Però rumiant una mica , em ve a la memòria , el record de la missa familiar del dissabte passat i a la vegada em sento contenta i una mica trista; contenta, perquè els set infants de catequesi que hi van assistir, van participar amb una il-lusió molt gran, com si hagués nevat dins de l’Església, van cantat més bé que mai i van oferir a Jesús tot el que portaven dintre el seu cor infantil i sincer ;-una mica trista, perquè ens faltaven quaranta nou infants, als quals estimem molt i trobem a faltar, quan a les misses familiars no hi poden assistir. Són petits i no poden venir sols a l’Església, però jo no perdo l’esperança, perquè tot el que Jesús els introdueix dins del seu cor en les sessions de catequesi, servirà algun dia per fer d’ells unes bones persones, capaços d’estimar de donar-se als demés , i quan es facin grans i també ells tinguin infants, n’estic segura que els portaran amb il-lusió i alegria a les misses familiars, a on Jesús els esperarà amb els braços oberts; i com al dia de la neu, que tant els agrada per jugar, també davant del Sagrari sentiran aquella felicitat que no és comparable a res del que ens podem imaginar.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez