LA FESTA MAJOR DE LA LLUM

Estem en els dies finals del mes de Juny en el qual tot són trobades finals de moltes activitats, en la que tots plegats hi participem; i també moltes reunions per poder entre tots millorar tot el que fem i de cara al curs vinent fer-ho tot molt més bé; i així d’una cosa a l’altre hem arribat a la festa major de la nostra ciutat, que és com la porta oficial que se’ns obra  per donar pas a l’estiu, que com cada any es esperat amb il·lusió sobre tot per els més menuts, que aprofiten tots els moments del dia per els seus jocs i les seves corredisses a través de parcs i jardins.

            La festa major és la festa de tots els que vivim a la ciutat, i per això l’hem de viure amb esperança i alegria malgrat que la situació social no és per “tirar coets”, però si ho és per repartir confiança i molts ànims, els uns amb els altres, saber escoltar quan algú te ganes d’explicar quelcom pena, i compartir amb tothom el que portem al cor cada un de nosaltres, a vegades és només un somriure, un gest amable, un no voler jutjar a ningú ni formar part de cap crítica personal; per això jo penso aquesta setmana,  que si sabem actuar bé, sempre amb l’ajuda de Jesús, els carrers de la nostra ciutat en aquesta festa major, s’ompliran d’alegria  i d’una llum especial que només la pot donar aquest desig de pau amor i solidaritat envers el proïsme que no és altre cosa que el principal manament que Jesús ens va encomanar a tota la humanitat.

            Bona festa major a tothom.

                        Fins aviat.

                                                                                                           Mª. Carme Giménez

LA MILLOR MEDECINA DE LA SOLITUD ÉS L'AFECTE I L'ATENCIÓ

A vegades, malgrat al nostra voltant hi hagi molta gent, moltes persones es senten soles; es aquella solitud que no la supleix la multitud que pugui haver al entorn d’un mateix, perquè aquesta solitud s’ha anat formant per l’absència de l’amor, del contacte personal , pot ser per part dels fills, nets o d’altres familiars que un dia van conviure amb tu i que ara per diverses circumstàncies de la vida, no els veus, ni saps res de les seves vides.

            Això és el que els passa a molts dels nostres avis dins les residències de la tercera edat, se senten sols i l’únic consol que troben es recordar les seves etapes viscudes i també justificar l’absència de la seva família, si és que no els van a veure mai.

            També és veritat que avui dia la vida és molt difícil  i les persones que tenen la sort de treballar ho han d’aprofitar, i per això moltes persones pensen que els avis estaran més ben cuidats en una residència que no pas a casa, a on tothom treballa i no es poden fer càrrec d’aquesta persona major.

            Per això el meu pensament és per totes aquestes persones d’edat tan avançada, els quals estiguin a casa o estiguin en una residència no els hem de deixar mai de banda doncs ells l’únic que volen és una mica d’atenció i molt d’afecte, i quan se’ls visita, estan tan contents que només per això val la pena fer-ho.

            Ells quan eren joves van cuidar dels seus fills, van fer el que van poder per fer-los créixer, i la majoria normal d’ells mai se’ls va passar pel el cap abandonar-los encara que en tinguessin molts.

            Jo crec que és important visitar als avis que estan sols i fer els –hi una estona de companyia; mai suplirem a la seva família però sí els donarem una estona de distracció o simplement una estona a on ells puguin parlar i explicar en moltes ocasions un munt d’anècdotes de la seva joventut.

            “Ser voluntari de la gent gran et dona més que el que tu puguis donar.”

Que Jesús ens ajudi a tots a saber valorar i estimar a tots els nostres majors que per circumstàncies de la vida estan completament sols, i només viuen amb els seus records guardats gelosament dins el seu cor.

            Fins aviat.

                                                                                               Mª. Carme Giménez

 

VACANCES A LA NOSTRA CIUTAT

El dia 21 d’aquest mes entrarem de ple en l’estiu, i a diferència d’altres anys, el comentari típic en aquest temps,- a on anirem de vacances? No és tant freqüent ni tant quotidià. El gran problema de l’atur no ha afectat només als joves o persones en edat de treballar, sinó que també afecta a persones grans i jubilades, que malgrat tenir les pensions molt baixes, econòmicament han d’ajudar als fills i nets en tot el que poden, i així contribuir a que puguin resistir fins poder trobar un treball, ja que a més de tenir les despeses normals d’una casa, la gran majoria tenen sobre les seves espatlles una hipoteca que els acompanyarà si la poden anar pagant, molts anys de la seva vida.

            Per això jo penso que tots hem de canviar una mica al nostra xip, fer un gir de cent vuitanta graus i pensar que no tot s’acaba en fer un gran viatge molt llarg, o unes vacances a lo “grande” gaudint dels millors hotels. Aquí a la nostra terra, i més us diré, a la nostra ciutat, tenim moltes coses per visitar aquest estiu i gaudir també de paratges molt bonics i d’una gran bellesa natural; poden ser els museus molt anomenats i de gran importància com són el de la Ciència, el Tèxtil, el Castell de Vall-paradís que tot ell és d’una bellesa incomparable que sembla vigilar tot aquest parc de Vall-paradís, tant bonic i també molt fresc en aquella hora de la tarda que és molt apropiat per llegir un bon llibre, sota quelcom arbre dels que omplen aquest meravellós paratge. I com cirereta d’un gran pastís tenim la nostra estimada muntanya de Sant Llorenç que ens acompanya sempre i ens dona una imatge de pau, protecció i benestar a tota la ciutat.

            Com podem veure, malgrat no podem sortir molt lluny, tenim moltes coses al nostre voltant, que ens poden relaxar aquest estiu i que ens poden fer pensar que l’important per tots nosaltres es tenir pau en el nostre cor, actuar en cada moment, com un valor humà, perquè els que tinguem al nostra costat es sentin bé i esperançats i demanar a Jesús que ens doni la saviesa per poder-ho fer, ja que molts dels nostres conciutadans s’ho passen molt malament i necessiten ànims i molta il·lusió per a viure en aquesta situació tant delicada, com és aquesta crisi tant brutal que ha deixat a sis milions de persones sense treball i en moltes situacions sense poder donar de menjar als seus fills.

            Fins aviat.

                                                                                                   Mª. Carme Giménez

FINAL DE CURS 2012-2013

Hem arribat a final de curs, i com cada any totes les activitats catequètiques queden paralitzades per un quan temps; i el silenci total tornarà a planejar per tots els recintes de la parròquia.

            Per això el meu pensament aquesta setmana volteja sobre aquests infants, que tant si han fet la comunió com si encara no ho han fet, puguin recordar durant tot l’estiu, els fragments de la vida de Jesús que amb tant d’il·lusió i amor hem anat explicant totes les catequistes.

            També aquest passat dissabte vàrem celebrar amb tots els grups, “infants de comunió”, kate-club” i “confirmació”, l’Eucaristia de final de curs, i una petita festa que vam fer conjuntament amb els nois i noies de l’Esplai, tothom s’ho va passar molt bé i acabàrem l’acte amb un berenar-sopar que va ser el comiat fins al curs que ve.

            També hem de desitjar com cada any, que aquest curs vinent ens tornem a trobar tots plegats, que l’ensenyament que han iniciat aquests petits, es pugui anar desenvolupant de una manera més plena a mida que van avançant en els diferents cursos. També penso que els nens van creixent i això comporta que es vagi creixent en riquesa espiritual, per arribar a ser unes bones persones que sàpiguen comportar-se  com a veritables cristians, estimant Déu i el proïsme i mai menyspreant a ningú per diferències de raça o religió, simplement es tracta de ser semblants a Jesús i procurant amb la seva ajuda, fer tot el que Ell feia.

            Si tots plegats li demanem la seva ajuda,malgrat fallem moltes vegades, Ell ens ajudarà sempre a tornar a aixecar-nos i a tirar endavant, tenint-lo sempre com a bandera i com a model.

            Fins aviat.

                                                                                           Mª. Carme Giménez

LA VIDA ÉS MOLT MACA MALGRAT LA CRISI

Avui com tots els dimarts hem anat de visita, fent el voluntariat de Caritas d’acompanyament a la gent gran, a una casa on hi viuen tres persones que no tenen res en comú una amb l’altre en quan a lligams familiars, però que s’han trobat, a través de la seva solitud  i les diverses circumstàncies en que ens porta la vida. Aquestes persones solament tenen unes petites pertinences que guarden en la seva habitació de lloguer i un munt de records guardats gelosament en el seu cor.

            El més bonic de tot això és que s’estimen molt, es respecten i s’ajuden un al altre i sobretot estan contents. Estan contents tenint molt poc i valorant molt les seves poques pertinences.

            Aquest matí hem parlat de Jesús, de que sempre el tenim al nostre costat i que mai ens abandona, de que quan en la nostra vida se’ns tanca una porta, Déu Nostre Senyor ens obre una finestra i així mai ens podem ofegar.

            A vegades ens costa a tots de pensar així, doncs en aquest temps de crisi hi ha molts problemes en la nostra vida, però quan veus aquesta gent que amb tant poc són feliços i estan tranquils, el cor s’omple de goig i no podem deixar de donar gràcies a Nostre Senyor, de trobar tants exemples a la nostra existència, que són les piles que et fan tenir cada dia més ganes de ajudar i de col·laborar  en bé de tots els germans que ens necessiten, i llavors te n’adones que ser voluntari és un tresor que Jesús ens dona, quan tots nosaltres posem el nostre cor a la seva disposició per rebre’l.

            Fins aviat.

                                                                                                       Mª. Carme Giménez