JESÚS SEMPRE ENS DÓNA LA MÀ

Aquest matí quan m’he llevat, m’ha vingut a la memòria aquells comentaris o aquelles preguntes llençades al aire que en moltes ocasions ens hem fet tots moltes vegades.-Com serà el cel?.- “com serà quan traspassem aquesta línia de la vida, que ens uneix a l’eternitat?. I llavors quan se’n  va algun company nostre, que alguna vegada ha sigut partícip en moltes reunions d’estudi bíblic, penso amb alegria que ell de la mà de Jesús ja està descobrint aquell paradís, promès per Jesús al bon lladre, però que jo penso que a part del paradís, només la mirada de jesús ja deu transmetre tota la pau i felicitat que mai s’acaba.

            Aquesta setmana, Jesús li ha donat la mà a en Baldomero. Un company d’estudi bíblic al que tots trobarem a faltar molt, i se l’ha emportat amb Ell, a aquell lloc tan meravellós que ens te preparat per a tots nosaltres quan Ell cregui oportú.

            Baldomero sempre i posava el seu punt de comentari precís i positiu i a on es notava la seva fe veritable.- Que Nostre Senyor li doni, tot el que ell creia de bo i veritable i que manifestava quan ens reuníem tot el grup per comentar l’Evangeli.

            Jo crec que és molt important per la nostre fe, creure en les promeses de Jesús i sobre tot seguir aquest camí que Ell ens està ensenyant a cada moment, a on l’amor i l’ajuda al proïsme predomina sobre totes les coses, sense diferències ni prejudicis.- Jo penso que si ho fem així, ja començarem a viure en aquest món, aquest Regne de Déu que és l’únic que ens pot donar la veritable felicitat.

            Ho veieu així?

                                                                                             Mª. Carme Giménez

A SAHEL PODEN MORIR SET MILIONS DE NENS PER DESNUTRICIÓ

Aquest matí llegint les noticies del diari, un reportatge esborronador m’ha fet pensar en la part de responsabilitat que tenim tots plegats en aquest món tant ple d’injustícies i de situacions límit que ens rodegen per totes bandes.

            A Sahel una regió de l’Àfrica, hi ha en aquests moments una crisi alimentària que ha provocat una desnutrició tant severa que en pocs dies hi ha el gran risc de morir de fam, més de set milions d’infants, segons les últimes dades donades per “Unicef”.

            Llavors el meu pensament va anar cap a un contenidor d’escombraries, a on algú molt irresponsable hi va llençar dues barres de pa, perquè segurament li van quedar seques, i no va pensar que hi ha moltes maneres d’aprofitar el pa sec.

            A part de la tragèdia del Sahel; també aquesta passada setmana  en un diari de la nostra ciutat havia la notícia de que la “Fundació Busquets” està desbordada per tants i tants usuaris que acudeixen al servei de menjador, i ja no són persones que sempre s’han trobat en aquesta situació, sinó que ja demanen aquest servei, gent que fins ara tenien la seva casa i la seva feina i que per culpa d’aquesta crisi tant greu s’han quedat sense res i tenen que demanar l’ajuda dels serveis socials.

            Demanem tots plegats a Nostre Senyor, que ens ajudi a ser més responsables, en aprofitar i compartir tot el que tenim amb els que no tenen res, i que els governs de tot el món adquireixin aquesta saviesa natural, que no vol dir tenir molts coneixements, sinó simplement entendre que tots els nens, siguin americans, europeus, asiàtics o africans, han de tenir els mateixos drets per poder viure dignament i tenir una alimentació adequada per poder créixer i desenvolupar-se amb tota normalitat.

            Que Jesús ens ajudi a tots, i sapiguem col-laborar en tot el que sigui possible.

            Fins aviat.

                                                                                           Mª. Carme Giménez

GRÀCIES JESÚS PER LA NOVA CAPELLA

Avui dono gràcies a Déu de tot cor, per poder tenir aquesta “Capella del Santíssim”,- tant bonica i senzilla, i ala vegada tant familiar per la nostra petita família de cada dia, i per tots els qui els agrada fer una mica de pregària davant el Sagrari.

            El dilluns de Pasqua vàrem celebrar per primera vegada la Eucaristia en la nova capella, i va ser una experiència molt entranyable. Hi vàrem assistir bastantes persones de la comunitat, doncs aprofitant que era festa va poder venir més gent a la missa, que els que solem ésser en les Eucaristies diàries; i que gràcies a aquests mossèns tant servicials i que a més tenen una paciència de sants amb tots nosaltres, podem d’aquesta manera com un gran luxe, rebre el Cos de Crist cada dia.

            També m’agrada pensar que els primers cristians es deurien reunir com tots nosaltres al voltant de la Taula, i també deuria ser una petita comunitat a on tots es deurien conèixer i ajudar, estimant-se de una manera especial, encara que també tinguessin els seus problemes, com a éssers humans que som tots; i és per això que Nostre Senyor ens ha d’estar ajudant constantment i amb molta paciència,-“pobre Nostre Senyor!”.

            Bé, jo crec que hem d’estar molt contents amb aquesta novetat tant bonica i pensar que moltes persones amb dificultats per caminar, agrairan molt aquesta gran millora a la nostra parròquia.

            Que Nostre Senyor ens ajudi a ser en tot moment una mica millors cada dia i a ser una comunitat plena d’estimació per tothom i a on es vegin brillar molts valors positius, com poden ser, l’acolliment, l’amistat i el servei a tothom qui ho necessiti, hi saber oferir-ho abans que ens ho tinguin que demanar.

            Us sembla bé?                                 Fins aviat.

                                                                                                                Mª. Carme Giménez

LA NOSTRA RESURRECCIÓ PERSONAL

Estem en un món, en que la majoria de la gent fa el que vol, en el que per moltes persones el que val és la força, el poder i el diner, en que tot és lícit, perquè hi ha mil excuses per fer sempre la pròpia voluntat, prescindint totalment del proïsme i de les seves necessitats; i dins de tot aquest espectacle rocambolesc , comencem la Setmana Santa, a on una vegada més, recordarem aquell patiment tant gran que va tenir Jesús, carregant-se a les seves espatlles totes les nostres impureses per poder obtenir aquella salvació que a través de la seva Passió, Mort i Resurrecció va donar a tots nosaltres.

            Per això jo penso, i més en aquests dies tant marcats per l’amor que Jesús com a Déu i com a home, va tenir envers nostre, de la gran responsabilitat que com a cristians tenim tots plegats, en ser testimonis senzills, en les petites coses de cada dia, com poden ser les nostres converses, en que moltes vegades no responem com tindríem que fer-ho per por del que diran o que ens puguin mirar malament.

            Jo crec que podríem començar pensant, que és el que falla més al nostre voltant;-potser són històries urbanes, que sempre van en contra dels immigrants i poden fer molt de mal. Tots som humans i tots ens equivoquem. També ho van fer els apòstols quan van deixar sol a Jesús per por dels soldats.

            I pensant en tot això i tal com diu el Mossèn, aferrem-se ben fort a la creu de Jesús i demanem-li amb tot el cor, que en aquesta Setmana Santa sapiguem veure tot el que ens separa d’Ell i així en aquesta Pasqua podrem afegir a la Resurrecció de Jesús, la nostra Resurrecció personal vencent totes les nostres mancances humanes, que només Nostre Senyor ens pot ajudar a superar.

            Fins aviat.

                                                                                                        Mª. Carme Giménez