PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui el meu pensament vola molts anys enrere, quant tots nosaltres érem infants, quant a cada casa hi havia un avi i una avia, també alguna “tieta” a la que li dèiem padrina, perquè de ben segur era padrina d’algú de nosaltres. Les famílies eren més grans, i els avis eren molt respectats i estimats per tota la família.
Avui dia tot ha canviat. Tothom treballa moltes hores fora de casa, les famílies s’han reduït i els nens al tornar del “cole” per la tarda es troben una “tele” plena de dibuixos animats que supleix aquell amor i companyia entranyable de tots els majors que tenien a casa.
De totes maneres, hem de donar moltes gracies a Nostre Senyor de tenir entre nosaltres tanta gent bona i formidable treballant a les residencies d’avis i que fan del seu treball, un testimoni d’amor i d’entrega envers totes les persones majors que per circumstàncies de la vida no poden estar amb les seves famílies i que gracies a aquestes llars acollidores viuen tots ells acompanyats i segurs. Però el més bonic i impressionant de tots ells, els avis, es el gran amor i admiració envers els seus fills, els estimen amb tot el cor, els volen comprendre i els disculpen de que no els puguin atendre i diuen.- “Tenen molta feina i avui dia no es pot perdre el treball”.
Gracies avis, ens heu estimat de petits i continueu estimant-nos de grans fins l’ultim dia. Estic segura que Jesús us ho tindrà molt en compte.
Visca els avis de ahir, d’avui i de sempre.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui us escriuré unes paraules que he estat llegint en el llibre “espiritualitat de Natzaret” ;es un llibre tan bonic i edificant que per moltes vegades que el llegeixis, sempre i trobes alguna frase, que et fa pensar i et transporta a la vida senzilla i quotidiana que ens afecta a tots, diu així: “”En la mesura que reps el Crist, que li permets que t’abraci, en la mateixa mesura el transmets als altres. Estimar vol dir donar-se, fer bé als altres.”

I el meu pensament vola cap a totes les persones que tots tenim al voltant. s’ens fa difícil a vegades estimar a tothom. Sempre trobem defectes en els demés, sempre son els altres els qui han de canviar; els que son una mica rars son també els altres, nosaltres sempre som els més equilibrats.

Jo crec que la equivocació que tots tenim, es voler que l’altre persona pensi com nosaltres, sigui com som cada u de nosaltres; i cada persona es diferent i ens hem d’acceptar tal com som i sobre tot, jo crec que hem de veure sempre la part positiva de tothom i fent-ho així potser serà la manera de transmetre el amor de Jesús.

També penso que a vegades es difícil de complir perquè tots nosaltres tenim molta feblesa humana. De totes maneres el meu pensament vola cap a Jesús i penso en aquella frase que diu “La força de Déu necessita la feblesa de l’home”.

Per això jo penso que si el nostre camí el fem al costat de Jesús, segur que hi haurà un gran millorament a les nostres vides.

Van bé les vacances?

PENSAMENT DE LA SETMANA

Algunes vegades, per problemes amb la meva salut, tinc la necessitat de reposar a estones, i llavors aprofito l’ocasió per llegir, pensar i també somiejar.

Aquesta vegada han estat unes paraules escrites per el Papa Benet XVI en el discurs de la inauguració de l’assemblea eclesial de la Diòcesi de Roma a la Basílica de Sant Joan de Letrán, Dimarts 26 de maig de 2009 diu així.- “Ojalá que el testimonio silencioso y diario de caridad que dan las parroquias gracias al compromiso de numerosos fieles laicos, siga extendiéndose cada vez más. Pienso además, en los jóvenes. Queridos jóvenes, os invito a poner al servicio de Cristo y del Evangelio, vuestro entusiasmo y vuestra creatividad, convirtiéndoos en apóstoles de vuestros coetáneos”.

I llavors després de pensar, he somniat. Que bonic seria veure a la nostra parròquia ajudant al Mn. en totes les tasques diferents de l’Església, matrimonis joves amb idees fresques, amb sàvia nova, més adaptable als temps que vivim i compaginant amb nosaltres els que ja no som tan joves el servei i el amor als més necessitats.

Jo crec que us necessitem. Necessitem de la vostra força per ajudar a Cáritas, de la vostra alegria i dinamisme a la pastoral de la salut i de les vostres veus joves i fortes per dirigir els cants i proclamar la Paraula de Déu i també per evangelitzar a tots els petits infants a les sessions de catequesi.

Que Jesús ens ajudi a tots i que aquest somni sigui ben aviat una realitat.
¡ Us esperem a tots ¡

PENSAMENT DE LA SETMANA

Un dia d’aquest, varem anar a veure al hospital a una coneguda nostra. Es una veïna molt gran, gairebé centenària. El seu estat físic esta molt malament però la seva capacitat per a comprendre bé les coses es extraordinària.

Ens deia que li demanava a Nostre Senyor que se l’endugues al cel, doncs ella ja ho havia fet tot en aquest món i no volia donar feina als seus fills.

I llavors vaig pensar en unes paraules, que sento sempre dir al nostre rector Mn. Joan, diu així.-“Deixem a Déu fer de Déu, no planifiquem nosaltres, els plans que Déu te per nosaltres”.

I recordant tot això, li vaig dir a la meva veïna, que visques el moment present, ni el ahir, ni el demà. El seu moment present era molt maco, tenia els tres fills allà amb ella, li donaven amor i companyia; i ella a través de la seva malaltia els havia units a tots.

Jo crec que per a Jesús el que conta es el moment present, el moment que estem vivint i per això jo crec, que no podem malgastar cap segon del nostre temps en coses inútils, sempre hi han coses a fer per tots els nostres germans.
¡Que Jesús ens ajudi a tots a intentar-ho!

PENSAMENT DE LA SETMANA

En aquest moment tot ens parla de vacances; la calor, la televisió, la gent que ens envolta, inclusiu les rames dels arbres amb el seu color tan verd i tan penetrant poblant els nostres boscos i també les nostres places.
I com a contrast de tot això tan bonic, que ens proporciona l’estiu, hi ha un grup molt nombrós de persones que ho estan passant molt malament. Entre ells es troben uns veïns nostres. Han quedat en l’atur i no poden pagar la hipoteca ni les altres despeses de la casa, ¡és una situació molt angoixant!.
I el meu pensament vola, recordant unes paraules que aquestes persones ens van dir.- “El dia que tornem a treballar ho valorarem com un tresor, mai més ens endeutarem per sobre de les nostres possibilitats, aquesta angoixa ens ha fet veure les coses molt diferents”.
I tornant al meu pensament, jo crec que tot això ens ajudarà a recobrar els valors perduts i aquell seny dels nostres avis que malauradament havíem oblidat.
¡Que Jesús ens ajudi a tots a poder aconseguir-ho!