Un somni meravellós m’ha alegrat la vida durant una
bona estona; malauradament només ha sigut un somni.
Per
fi, els països de tot el món havien acabat amb tot el seu armament. No existien
els fusells, ni les pistoles, ni les bombes destructives, ni els tancs, ni els
vaixells ni avions de guerra, ni les armes químiques que maten a tantes
persones com si fossin insectes repel·lents. També els diners destinats a tant
armament, es repartia entre tots els pobles del món que pateixen tanta fam i
necessiten mitjans de treball per poder construir un país digne i acabar amb
tanta misèria.
També els estats es respectaven entre
ells, ja no hi havia l’afany de poder i vassallatge d’un poble sobre l’altre;
cada país podia ésser lliure i viure plenament en la seva cultura, la seva
llengua i les seves pròpies costums i manera de fer les coses, i el més bonic
de tot això és que un país ajudava l’altre en el que podia necessitar, com fan
els bons veïns d’una escala en totes les seves necessitats.
De sobte he despertat degut al soroll
de la tele, on acabaven d’anunciar que en molt poc temps al país de Síria
entraran exercits per venjar-se de les armes químiques que uns grans malvats
havien fet servir dies abans, provocant la mort a més d’un miler de persones
matant-les com a mosques.
I
llavors he pensat que aquest remei que volen aplicar, portarà a la mort, no a
mil persones, malauradament seran milers
d’elles, que es veuran abocades a la destrucció i a la misèria total.
Que Jesús ens ajudi a tots, i faci
que la saviesa d’aquests governants augmenti i que s’adonin un dia, que la
violència només engendra violència i que l’únic camí que existeix per superar
tot això, és el de la veritable justícia on a través d’ella la pau es pugui
expandir per tots aquests pobles que tant ho necessiten.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez