Aquesta setmana el meu pensament es solidaritza de tot cor amb el poble d’Egipte, a on
malauradament la violència ha fet estralls a tot un país, provocant cents de
morts i un munt de ferits, cremant esglésies cristianes i edificis públics; i
llavors em pregunto.- “si l’únic remei és el diàleg” .-“si perquè es solucioni
tot, s’han de posar a negociar sempre amb unes converses sobre la
taula”.-perquè no es comença per això? I ens estalviaríem els morts, els ferits
i el sofriment de tanta gent, que sense tenir cap culpa, te que patir les
conseqüències tràgiques d’una falta se
saviesa per part de uns governants que lluiten pel poder al preu que sigui,
sense importar les vides humanes, perquè per desgràcia l’únic desig que tenen
es poder disposar de quant més poder millor.
Tal
com he dit abans, jo crec que el que falta és saviesa, que no vol dir saber
moltes coses, vol dir veure la llum que ens guia per a on hem d’anar i aquesta
llum de la saviesa només ens la pot donar el nostre Pare del cel, sempre que
nosaltres l’ha vulguem rebre.
Demanem
com sempre a Jesús que doni aquesta llum de la saviesa a tots aquests dirigents
egipcis perquè portin al poble a un diàleg obert i a unes eleccions democràtiques,
que els doni l’equilibri , l’estabilitat i la pau que tot poble te dret a
tenir.
També
demanem a Jesús que la família del nostre seminarista l’Albert, estigui bé i
que el Senyor els protegeixi en aquests moments tant dolorosos en que es troba
aquest país.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez