Aquesta setmana una homilia molt bonica i entranyable
feta per Mn. Xavier, m’ha fet pensar en lo gran i meravellós que és seguir a
Jesús, el Mn. deia que hauríem de ser valents i no mostrar en cap moment
vergonya ni por pel que diran o deixaran de dir, doncs com tots sabem molt bé,
seguir a Jesús en el món que vivim es anar sempre contracorrent i que seguir-lo a Ell només ens
pot donar felicitat interior.
I
llavors el meu pensament s’ha centrat en Jesús, aquest Jesús que jo penso, que
si no formés part de nosaltres mateixos no podríem fer res de les petites coses
que fem cada dia. Ell ens impulsa i ens dona aquesta força tan necessària per
tirar endavant malgrat les contrarietats, i a més fer-ho tot amb alegria; doncs
com molt bé sabem tots, els problemes de tot tipus ens rodegen per totes
bandes, siguin de salut o d’altres
coses, però gràcies a Jesús amb la seva força i amor i amb la seva presència la
qual sentim al nostre costat, fa que totes aquestes contrarietats les veiem
d’un altra manera; això no vol dir que les evitem, però sí que les anem
superant amb valentia gràcies a la força de
Jesús que mai ens ha deixat.
De
veritat us dic que parlar de Jesús m’agrada tant i és tant immens, que
desitjaria amb tot el meu cor que tothom el pogués conèixer encara que només
fos una miqueta , “de veritat que val la pena”, doncs jo penso que si volem
trobar la felicitat que tothom tant en parla, només ho aconseguirem notant que
a Jesús el tenim al nostre costat en totes les activitats que fem durant tot el
dia, no necessitem estar apart per trobar-lo, Jesús vol estar en nosaltres
sempre, bé, sempre que nosaltres volem que hi sigui, jo crec que aquí hi ha la
riquesa tant gran que tenim, i que moltes vegades ni pensem, aquesta llibertat
que el nostre Pare del cel ens dona per saber acollir o no, tot el que ens
regala contínuament, com és l’esperança quan els nostres problemes els veiem al
límit, “la fe” quan veiem que només Ell ens pot ajudar a saber acceptar la
voluntat del Pare i tenir la confiança plena en aquell dit que diu: “Quan se’ns
tanca una porta, Déu ens obre una finestra”, i finalment l’amor, aquest amor
que no és altra cosa que la felicitat que sentim en el nostre cor malgrat els
problemes i contrarietats i si llegim la Carta Encíclica del Papa Francesc “La llum de la fe” en la
pag. 45 diu: 35. La llum de la fe en Jesús il·lumina també el camí de tots els qui
busquen Déu, i constitueix l’aportació pròpia del cristianisme al diàleg amb
els seguidors de les diverses religions.
Mes avall afegeix: Déu és lluminós, i es deixa trobar per
aquells qui el cerquen amb cor sincer.
Oi que és bonic parlar i pensar en
Jesús?
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez