Aquesta setmana, malauradament han succeït un munt de
tragèdies humanes, degut als molts d’accidents, els quals han deixat morts i
ferits en tot el nostre món....”el tren de Santiago”, “el autocar italià” que
casualment també es dirigia a Santiago i el tren francès que impactant amb un
altre ha provocat també molts de ferits. Són desgràcies molt fortes que poden
canviar la vida de moltes persones, però que no es pot fer res més que pregar pels
morts i ferits i també per tot el dolor de les seves famílies, perquè sàpiguen
acceptar-ho de la millor manera possible, i tirar endavant amb la seva vida,
doncs sempre hi ha algú al costat per poder lluitar i sobretot estimar, ja que
l’amor és el millor do que tota persona humana pot tenir i un remei molt fort pel
cor de cadascú.
Malgrat
tot això una part molt positiva ens dóna molts ànims i esperança, i és la
solidaritat de tanta gent que sense pensar-ho dues vegades, es van tirar a les
vies per intentar salvar moltes vides humanes que havien quedat atrapades dins
els vagons; i llavors t’adones de que en el nostre món hi ha molta gent que no
dubta en ajudar al proïsme, molts samaritans que no tenen cap por en arriscar
la seva vida quan veuen que algú els necessita, i això és el que va fer tot un
petit poble de Galícia, commocionat amb tanta tragèdia.
També
aquest matí una altra noticia positiva ha posat color i alegria a aquest estiu,
ha sigut a Castellar del Vallés a on un grup nombrós de persones joves i més grans dediquen totes
elles unes hores a la setmana a fer un reforç escolar als nens i nenes de
primària que no poden pagar un professor i que els costa alguna assignatura per
poder afrontar i tirar endavant el nou curs, totes elles són mestres en actiu i
mestres jubilats i n’estic segura que
seran les millors vacances de la seva vida doncs de ben segur Jesús estarà
sempre en totes elles. Així també com tots els voluntaris de “l’associació de joves amics de la gent gran”
que normalment actuen a Barcelona i malgrat estar en el mes d’Agost, acompanyen
a molta gent gran que està sola i que l’únic al·licient que tenen es esperar a
aquest jovent perquè els tregui a passejar una estona o els acompanyi al metge.
Jo
crec i penso que això és el que ens vol transmetre el Papa Francesc, quan en la
carta encíclica “La llum de la fe” i en la pàgina 25 hi ha un fragment que diu.
“El cristià pot tenir els ulls de Jesús, els
seus sentiments, la seva condició filial, perquè és fet partícip del seu Amor,
que és l’Esperit. I en aquest amor es rep en certa manera la visió pròpia de
Jesús.
Bona setmana a tothom i fins aviat.
Mª. Carme Giménez