Avui penso amb un amor especial en tota la meva
comunitat parroquial, i crec que l’hem d’estimar molt perquè és la nostra
família, no de sang però sí d’unió, contacte i fe en Jesús i en la seva
Església; som una família que ens trobem
cada setmana, i uns quants els que podem, ens trobem cada dia en aquella
hora de la tarda a on tots junts davant el Sagrari compartim una Eucaristia
entranyable que n’estic segura ens fa molt de bé a tots.
Llavors
anem cap a casa, i Jesús també està allà, envoltant tot l’ambient,
acompanyant-nos en les nostres vides, plenes d’inseguretats, fracassos i també
de moltes alegries, tot això ens fa entendre que no estem sols i que Jesús
sempre el tenim en totes les activitats del dia a dia.
Quan
el meu fill Damià va néixer i el vàrem
veure tan malament, el coratge i la força que va sortir de dins nostra, només
podia ser obra de Jesús que envoltava tot l’ambient, la seva presència ens va ajudar a tirar
endavant amb esperança i amb la mateixa alegria dels pares que han tingut un
fill sa i estant molt contents. De tot això fa quaranta-tres anys, però gràcies
a Ell, i malgrat les penes i sofriments que hem tingut de passar, el nostre
fill fa una vida molt normal si mirem totes les seves limitacions, segur que no
camina com un altre, segur que necessita molta ajuda en les seves necessitats
bàsiques; però ell te il·lusió per viure, per tenir molts amics cosa que sempre
ha aconseguit, i ara com a cosa molt important per la seva vida espiritual, ha
tornat a la catequesi especial, va ser ell que ens ho va demanar, perquè
n’estic segura que Jesús que sempre està
al nostre costat, li ha donat llum en la seva vida, que li ha fet veure la
veritable felicitat.
Gràcies
Jesús per estar sempre amb tota la comunitat, i malgrat les nostres caigudes i
els nostres fracassos, tu sempre ens perdones i ens dónes a cada moment la mà
per poder aixecar-nos i sentir aquesta felicitat que és el millor tresor que
podem tenir a les nostres vides.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez