Estem a punt de començar un nou curs a la nostra
parròquia, i per aquest motiu tots els grups de la nostra comunitat, ja s’estan
posant les piles per poder fer-ho tot el màxim de bé, sempre amb l’ajut de
Jesús i la mediació de Maria que sempre estan presents en les nostres
activitats.
Aquesta
mateixa tarda ens reunirem tots i totes les catequistes per presentar el nou
curs, i amb tota la il·lusió del món mirarem de trobar uns camins que donin a
tots els infants ganes de participar plenament en totes les sessions i a la
vegada aprendre que Jesús sempre estarà
amb ells per ajudar-los i donar ànims en totes les seves necessitats que puguin
tenir durant tota la seva vida.
També
penso molt en tots aquests nens de Síria, d’Egipte i de tots els països
enfrontats, els quals han de viure en una situació de guerra o preguerra,
truncant d’aquesta manera, els seus jocs, els seus estudis o la seva formació
com a éssers humans, sigui de la religió que siguin. Jo penso que els infants
necessiten tenir una estabilitat emocional per poder viure dignament, començant
primer per als pares i llavors continuant amb el seu país.
Un
nen que només viu la violència de les bombes i de les armes és molt difícil que
mantingui un bon equilibri emocional en la seva existència, doncs, la por i el
desemparament el portaran a una inquietud contínua.
Demanem
a Jesús com ens diu el Papa Francesc, perquè la pau i el diàleg arribin per fi
en aquests països, i aquests nens que només veuen crits, armes i sang, arribin
un dia a veure de veritat l’altra cara de la vida i que sempre hi ha un nou sol
quan la pau i l’amor predominen en el món.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez