Avui el meu pensament vola cap a aquest jovent que vol
seguir a Jesús, que vol creure que Ell està sempre al seu costat, però que han
d’anar a contracorrent perquè el pes de tantes coses que hi ha dintre la
societat, els fa anar per un camí contrari a la majoria dels seus companys
d’institut, d’universitat, de treball......; malauradament en el nostre món tot
són trampes i traves per seguir aquest camí, que és l’únic i veritable per
arribar a un món millor a on els éssers humans puguin trobar la pau i la dignitat
amb l’eina de l’amor, que només Jesús ens pot ajudar a aconseguir.
Jo
penso també que totes les catequistes ens esforcem sempre des del primer dia,
quan ja de petits ens venen a catequesi; volem que si trobin bé, volem el
millor per a ells, volem que un dia quan es facin grans i quan les complicacions
de la vida facin efecte en ells, sàpiguen estar en el seu lloc, ser aquests
homes i dones que el nostre món necessita, capaços de donar testimoni dels
valors humans que a vegades sembla que hagin fugit del nostre voltant. El
problema que hi veig és que només els tenim una hora setmanal entre nosaltres i
que duran la setmana hi ha moltes hores en que es troben immersos en aquesta
societat tan contradictòria. Per això m’atreveixo a demanar a totes les
famílies que ens ajudin, que durant les hores que estiguin a casa, respirin la
verdor d’aquest camí que Jesús vol per tots nosaltres, que trobin en els pares
o tutors, aquest diàleg i aquesta petita conversa, de tot el que hagin pogut
fer en la sessió de catequesi.
Pels
infants la seva família és el més important perquè troben en ells la protecció
que tot infant necessita i si se’ls dóna també aquest patit gra d’espiritualitat
i amor cap a Jesús, haurem fet entre tots la millor tasca que pugui haver-hi en
el nostre món, ensenyar a un infant a ser homes i dones plens d’amor, fe i
esperança, per poder formar entre tots malgrat l’oposició de molts, un món
futur molt més millor.
Fins aviat
Mª. Carme Giménez