Avui penso amb totes les persones que degut a la seva
malaltia, han de passar malauradament moltes hores en les habitacions
hospitalàries. Ens explicava l’altre dia un amic nostre, que te contades fins i
tot les petites taques impregnades en les parets de la seva habitació.
També
és curiós d’observar que quan estàs malalt, si ets creient, la malaltia
generalment la portes més bé; aquesta esperança en que Jesús no ens abandonarà
mai passi el que passi, ens dóna aquesta força miraculosa de no caure quasi mai
en la desesperació, ni en la pèrdua de confiança en el que pugui passar.
Si no
ets creient potser que no caiguis en la desesperació, però acceptes el que et
passa pensant que si un dia arriba el moment final s’ha acabat tot, i el nínxol
del cementeri és el destí final, afegint encara per part d’alguns, que tot és
una mentida i que la vida és una
injustícia per molta gent que s’ho passa malament, i aquí és a on jo crec que
la malaltia pot tenir el seu costat positiu, doncs moltes vegades quan la
persona humana i postrada en un llit se n’adona que el company del seu costat
és sent feliç i animat malgrat la seva malaltia, pot començar en aquest moment
un procés de recuperació o iniciació espiritual, preguntar-se, “si quelcom hi
ha més” i un dia t’adones que aquella persona està canviada, que en la seva
vida ja es fa moltes preguntes i que la llum de Nostre Senyor ja ha arribat
dins del seu cor.
Demanem
a Jesús per tots aquests germans nostres que en aquests moments es troven en
els llits dels hospitals, perquè mai els falti aquesta fe en Jesús, sabent que
Ell mai els abandonarà i que els ajudarà de ben segur a la seva recuperació, perquè
molt aviat puguin estar altra vegada entre tots nosaltres, gaudint d’aquesta
vida que Déu Nostre Senyor ens ha regalat com a fills seus que tots som.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez
Mª. Carme Giménez