Hem arribat el mes d’octubre i amb ell la tardor de
cada any ens cau a sobre, com les fulles desprenent-se dels arbres i cobrin com
catifes naturals els terres de places i parcs “i que és d’allò més bonic”;
perquè no deixa de ser una cara de la nostra naturalesa que el nostre Creador
va voler oferir-nos a tots nosaltres. I també amb la tardor ens arriba aquest
temps normalitzat; el temps en que comencen totes les activitats de la nostra
parròquia i a on la pau i el silenci de l’estiu es canviarà per les rialles i
els cants dels nostres infants; ¡i tant de bo! que aquests cants i rialles
surtin veritablement del cor, perquè serà senyal que es sentiran molt bé a
totes les sessions de la catequesi.
Jo
penso que l’important és que els sapiguem transmetre aquesta confiança en
Jesús, aquest coneixement de Jesús com l’amic incondicional per a tots ells, el
qual mai els fallarà i sempre estarà al seu costat.
Aquest
dissabte dia 5 celebrarem si Déu vol la missa d’inici de curs, començaran a
venir nens i nenes per primera vegada, juntament amb els seus pares, i potser
també per primera vegada, molts
d’aquests nens assistiran a l’Eucaristia. Per això hem de demanar amb
tot el cor a Jesús, que sapiguem donar un bon acolliment a tots aquests infants
i que tots puguin veure que la comunitat de la seva parròquia és una gran
família i que desitgem que tots ells es puguin integrar en ella, perquè un dia
quan hagin fet la comunió, no vulguin marxar d’aquesta família i continuïn la
seva formació seguint sempre a Jesús, que ja els espera amb els braços oberts.
Fins
aviat.
