S’acosta la diada
de Tots Sants i també la festivitat dels fidels difunts, i com cada any penso
amb enyorança en totes les persones que han format part de les nostres vides, i
que físicament ja no estan entre nosaltres; però que el record de les seves
vivències viuran sempre en el cor de tots.
Pares, avis, oncles i tant
d’altres que han sigut base de la nostra existència i ens han ajudat a
formar-nos i potser també, els primers que ens van ensenyar aquesta oració tan
entranyable com és el Parenostre i així d’aquesta manera vàrem començar
conèixer Jesús.
Això també em fa pensar molt en
la Mare de Déu, “com a mare”, simplement com a senzilla i normal dona de poble,
que de sobte li agafen el Fill, el qual no havia fet res de mal, només tot el
bé que es pot fer en aquest món, i el claven en una creu davant dels seus
propis ulls. M’esgarrifo del dolor que devia sentir com a ésser humà veure el seu Fill
martiritzat i assassinat només per estimar i ajudar tothom.
I el record de Jesús em
trasllada al record de tantes i tantes
persones que també per equivocació han mort a les presons, potser a la cadira elèctrica
o altres formes de morir, que degut a errors de la justícia han pagat molt car
les culpes d’altres....¡ i també tenien pares i tots deuen haver patit molt!
Que Déu el nostre Pare del cel
els tingui tots en la seva llum, “familiars” ”amics” “als culpables o no
culpables” que han mort empresonats i que des d’allà a on tot és pau i amor,
siguin mediadors nostres per poder seguir aquest camí que Jesús ens va
ensenyar, i que és l’únic que ens conduirà algun dia a veure’ls a tots ells.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez