Aquesta setmana malauradament han passat terribles
esdeveniments a la nostra societat, com són aquests assassinats de noies molt
jovenetes, els aldarulls en l’ambient polític tant carregat de tensions i
malestar, les conseqüències de la crisi que ja fa tant temps que moltes
persones ho estan passant malament i que sembla que mai s’hagi d’acabar; però
malgrat tot això, l’esperança en un futur millor sempre sura en l’ambient. De
petita sempre havia sentit dir a casa, que després d’una època dolenta en ve
una de molt bona i això és el que desitgem
tots plegats.
I
mentre totes aquestes coses passen al nostra voltant, la plaça de Ca n’ Anglada
s’està cobrin de fulles que van caient lentament dels arbres, i a on en un banc
de la mateixa plaça estem asseguts amb el Sr. Antonio un gran amic nostre, el
qual malgrat tots els problemes físics que té, inclòs la visió, sempre està de
bon humor, té una conformitat envejable, ja que sense tenir res, solament una
petita pensió, just per sobreviure, sempre el veus amb un somriure als llavis i
quan cada dimarts i dijous sortim tots plegats en aquell banc de la plaça, les
converses que tenim sempre van plenes de confiança i esperança en un futur
millor, malgrat que aquest futur no sigui molt llarg.
Tot això reconforta i anima a fer
aquest voluntariat, que t’omple el cor d’unes piles molt fortes i ens fa veure
que Jesús sempre està amb nosaltres, inclòs amb molta gent, que sense saber-ho
també el tenen al seu costat.
Gràicies Antonio perquè a vegades
penso que ets tu el que ens fa aquest voluntariat de fe i confiança el qual ens
fa sentir molt bé interiorment.
Ser
voluntari de Caritas és com una injecció de pa amb tomàquet, com ens diu el
nostre rector Mn. Joan.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez