El meu pensament aquesta setmana és per tantes i
tantes persones que han perdut el seu treball; les quals quan es lleven cada
matí, l’únic horitzó que troben al davant és una línia contínua per caminar cap a una ocupació que per petita
que sigui, els pugui ajudar a mitigar bona part de les seves necessitats i
sobretot de la seva pròpia estima personal.
Hi ha
famílies que malauradament han quedat el pare i la mare sense feina, amb uns
fills petits per mantenir i amb una hipoteca que amenaça cada moment del dia en
què es quedin sense sostre, si no és pot pagar quan l’entitat bancària ho
reclama. Per això jo penso que
davant de tant sofriment que d’una manera o altre ens afecta tota la societat, brota de sobte “com
l’ametller quan floreix en primavera”,- un valor humà molt important! “El de la
solidaritat” “el d’estar al costat del qui ho necessita” aquest valor que avui
dia gràcies a tanta gent que treballa desinteressadament i incansablement, i
que s’estén al nostre voltant com una catifa d’amor envers als nostres germans.
Em
refereixo a tants avis que amb les seves petites pensions, ajuden als fills i als
nets a tirar endavant; a moltes associacions
com pot ser la plataforma que ajuda als desnonats i fa d’intermediària per
poder dialogar amb les entitats bancàries, amb Càritas que tant ajuda a què puguin subsistir moltes persones amb
aliments i altres serveis bàsics, per poder cobrir la seva vida el més
dignament possible.
Per això
hem de donar gràcies a Jesús per tantes persones que amb el seu testimoni fan
aquest món més agermanat, i dins la gravetat que tenim en aquest moment, fan
florir l’esperança i la confiança en què tot aquest panorama passarà i la
normalitat a poc a poc s’anirà restablint,
donant estabilitat a tantes persones que
en aquest moment ho estan necessitant molt, degut a la seva desesperada situació.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez