Quan era petita, recordo que ens parlaven del tercer món, quedava molt lluny, a molts mils de Km. de casa nostra. També ens deien que la gent tenia un aspecte diferent al nostre; uns eren de color groc, els altres del color de les olives i la majoria d’ells eren negres. I aleshores penso en aquelles tardes de l’escola en les que feien sempre una pregària pels missioners i missioneres, perquè sabessin transmetre la fe en Jesús i així d’aquesta manera ajudar-los a superar una mica, aquella vida faltada de lo més imprescindible per una vida digna.
Recordo també amb enyorança quan demanàvem a Nostre Senyor per tots aquells nens i nenes que eren com nosaltres, però que estaven molt lluny i no els i podíem donar un tros del nostre berenar.
Han passat molts anys de tot això i avui el tercer món el tenim al nostre costat. El tercer món es “el veí que ha quedat al atur amb tota una família per mantenir i que aviat anirà al carrer per no poder pagar la hipoteca”. “La família que viu en una caravana abandonada sense aigua i sense llum perquè ho han perdut tot”. “Aquell conegut que per desgràcia seva, se li droga el fill, i la seva vida i la de la seva família és un infern”. “O el immigrant que viu apilonat en un pis, i s’ha d’estar moltes hores al carrer perquè dins el pis no es pot respirar.
I veien aquest panorama, torno a recordar la meva infantesa, i altre vegada com un infant, demano a Jesús per tot aquest tercer món en el qual ens hi trobem tots plegats, i li demano la força i la convicció que un dia va donar a tants missioners i missioneres que en terres molt llunyanes donaren la seva ajuda i el seu testimoni.
Que també nosaltres sapiguem actuar a favor dels nostres germans, i que moltes vegades amb una petita ajuda els hi podem salvar la situació.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez