En la mida en que les persones ens anem fent més grans, ens dona la sensació que el temps ens passa cada vegada més apressa; i és per això que jo penso que no podem desaprofitar cap dels moments del nostre temps.Jo penso que Déu Pare ens va donar la vida com un tresor molt valuós, el qual l’hem de saber aprofitar i cuidar. De totes maneres també hem de mirar de transformar aquest gran tresor, en una ofrena valuosa; i el dia que Jesús ens demani a la seva presencia, ens el puguem emportar, convertit en tot l’amor que hàgim sabut donar als nostres germans.
En aquest temps de crisi que vivim- “ quantes persones grans cuiden de la seva família”!; fills que queden al atur i sort en tenen de molts avis que els ajuden a tirar endavant econòmicament i afectiva-ment! - “Ells saben aprofitar el tresor”.
-Quants voluntaris dediquen la seva vida en tasques d’obra social!- en alguna O.N.G., en acompanyament a persones soles i desemparades; també ells aprofiten el temps com un tresor sobre valuós.
El que m’agrada més de tot això és la quantitat de gent que fa bé les coses, que segueix aquest camí que Jesús va començar i que a vegades ni ells mateixos saben que estan seguint el Camí, donant-se de ple a tots els qui els necessiten.
Demanem a Nostre Senyor que amb la seva ajuda sapiguem tots cuidar i aprofitar aquest tresor tan important com és la vida compartida, amb tots els qui ens rodejant.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez