Aquest matí m’he trobat una persona a la qual conec molt i després de parlar una bona estona, m’ha explicat que cantava en una coral i que al principi li agradava molt i s’ho passava molt bé, però aquesta coral ha anat creixent molt en coneixements musicals i han volgut competir tant, que a la vegada que anaven pujant en fama i popularitat, anaven minvant en harmonia i companyonia, i aquesta persona ha deixat d’anar-hi perquè ja no s’hi trobava bé en aquest nou ambient. I llavors el meu pensament ha sigut per la nostra coral de la parròquia, i m’he sentit contenta perquè la nostra coral o simplement el grup de persones que ens agrada cantar i que ens reunim cada dimarts per l’assaig setmanal som una família! La família de la comunitat, i ens hem de sentir contents i donar gràcies a Déu perquè ens estimem, perquè el dia que falta algú de nosaltres, tothom pregunta que li ha passat, i això és signa d’unió entre tots.
Potser no som els millors cantaires, ni crec que pretenguem ser-ho, però una cosa sí tenim de bo, ens sentim bé uns amb els altres, i ens fa il-lusió anar a les residències a cantar amb aquells avis, que de ben segur es posen molt contents quan ens veuen, i jo crec que només en això ja haurem complert el nostre objectiu; cantar i fer feliços a unes persones que per ben cuidats que estiguin, el seu dia a dia sempre és el mateix.
Dono gràcies a Déu de pertànyer a la coral parroquial de Sant Cristòfor i desitjo de tot cor que mai canviï la seva manera de ser.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez