L’altre dia caminant pel carrer vaig trobar-me en l’hora de la sortida de l’escola; eren les cinc de la tarda i nens i avis s’acumulaven a les portes del col-legi; i veient aquesta imatge, vaig pensar amb una mica de tristesa en el poc temps que molts infants passen amb els seus pares.
Comprenc molt bé, que avui dia es necessita treballar molt per viure; la vida esta molt difícil i quant es té un treball s’ha d’aprofitar i no es pot deixar de banda. Però fent una petita reflexió, jo penso que els nostres infants tampoc es poden deixar de banda.
Els nostre fills necessiten als seus pares i jo crec que no podem suplir la manca de companyia amb molts joguets, menjar o roba; ells necessiten sentir-se acompanyats per el pare o la mare, necessiten ser escoltats, poder explicar el que han fet a l’escola, qui son els seus nous amics, compartir algun joc tots junts i sobretot sentir-se estimat veient que els seus pares s’interessen per les seves coses.
Una vegada a la catequesi un nen es queixava de que veia molt poc als seus pares, perquè treballaven molt i quan tornaven a casa, estaven tan cansats que ell no els podia dir res, ni ensenyar el que havia fet a l’escola o a la catequesi, perquè el feien callar dient-li que ja s’ho mirarien un altre dia. Per desgràcia aquest dia no arriba mai i aquests nens es faran grans i quan ens en adonem, ja no hi seran.
-I jo em pregunto: els hi haurem donat una bona base per ésser uns autèntics pilars, amb molts valors humans de la nostra societat?
Jo penso que tots plegats hem de trobar aquesta estona de intimitat per estar amb ells; els nens son nens, però ens necessiten per créixer ferms i feliços. Un nen feliç i content normalment no te cap problema ni a l’escola, ni a casa, ni a cap lloc.
Demanem a Jesús que ens ajudi a veureu tot més clar, i a saber que el més important en les nostres vides son els nostres fills i que Déu Nostre Senyor ens els ha donat perquè tinguin tot l’amor que necessiten, per ésser en el futur persones preparades, que sàpiguen aportar els elements necessaris per poder tenir una bona convivència d’honestedat, treball i pau que tant necessita el món en que vivim.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez