dissabte, 17 de setembre del 2011

SOM LES SEVES MANS I ELS SEUS PEUS

A vegades quan penso en aquest món en el qual vivim, i per aquest motiu ens hi trobem tots immergits, me n’adono que els problemes, desastres naturals, les guerres i totes les preocupacions que hi puguin haver sobre l’esfera terrestre ens afecta a tots; hi haurà gent que malauradament els tocarà de ple, a molts d’altres no els tocarà tant de ple però també afecta d’una manera u altre.
            Llavors penso que nosaltres, la gent senzilla, “la gent de a  peu” com a expressió vulgar, no podem arreglar els grans problemes de la humanitat, però jo si que crec que podem ajudar a solucionar, els petits entrebancs en que es puguin trobar moltes persones del nostre voltant i que si no es solucionen, es poden transformar en problemes més gossos.

            L’altre dia m’explicaven d’una persona de la parròquia que donava de la seva aigua a uns veïns que els havien tallat el subministrament perquè no podien pagar. Jo penso que aquestes son les petites ajudes molt importants, per poder anar transformant mica a mica el nostre voltant.

            També tenim els cristians la gran sort de sentir a Jesús al nostre costat, i si Ell feia sempre totes aquestes coses, també Ell ens ajudarà a saber-ho fer a nosaltres de la millor manera possible, doncs jo crec que nosaltres som en aquesta terra, els seus peus i les seves mans i com a cristians hem de seguir fen, el que Ell va començar aquí a la terra, per això penso que ajudar a qui ho necessiti no es res extraordinari, es el més normal que podem fer, doncs per això volem ser seguidors de Jesús, i només ho serem, si sabem ser un bon testimoni de la seva persona.

            Fins aviat.
                                                                                                 Mª. Carme Giménez