Si us fixeu bé, quan se’ns produeix algun traspàs de vida en la nostra família, sentim sempre la mateixa conversa;- com deu ésser això d’anar-nos al cel? Que hi veurem? A qui trobarem? Es com una curiositat que desperta l’interès i ens fa parlar, dient cadascú la seva, i moltes vegades dient-ne de molt grosses.Jo penso que tot això forma part d’aquest misteri tant gran i tant meravellós com es la Resurrecció de Jesús, perquè gracies en aquesta Resurrecció, nosaltres també fem aquest pas que ens condueix a la vida plena.
També penso en aquesta llum que molta gent diu que ha vist en alguna situació límit de vida; jo crec que aquesta llum tant forta i penetrant, no es altre cosa sinó els braços del Nostre Pare del Cel. Ell ens deu acaronar i ens deu donar tant d’amor que només en tot això no necessitem res més per gaudir-ne plenament per tota l’eternitat; i jo crec que serà també el moment en que l’abraçada amb el Pare ens deu impregnar a tots nosaltres amb Ell i es llavors quan tots serem u, i ja formarem part de Déu Nostre Senyor per sempre més.
També penso que no ens hem de preocupar per si veurem els nostres familiars i de quina manera serà; allà tot es deu veure a traves dels ulls de Nostre Senyor, els nostres ulls i pensaments humans ja han tingut el seu temps; per això jo crec que tot es deu veure diferent quant un cop en els braços del Pare quedem inundats del seu amor.
De totes maneres jo penso que li hem de demanar a Jesús que ens ajudi a ser cada dia millors i a no tenir cortines que ens privin de saber donar a tothom tot l’amor i l’ajuda que necessitin i començar ja aquí a la terra, aquest regne de Déu, fins que arribi el dia que travessant la línia, ens trobem en aquests braços lluminosos del Pare que des de sempre ens ha estat esperant.
“Es un somni molt bonic i que amb l’ajuda de Jesús no hi podem renunciar”
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez