Avui penso en l’esperança, la segona de les tres virtuts teologals que tots nosaltres varem aprendre de memòria en aquells petits catecismes de la nostre infància, en els que tot eren preguntes i respostes i que la veritat es que molts dels seus conceptes, no sabíem ben bé el que volien dir.
Penso en l’esperança, perquè després de veure tot el panorama tan desolador en el que han succeït moltes coses gravíssimes, hem d’aferrar-nos de la seva mà, perquè sense ella, no podríem aixecar-nos de la cadira. Penso també en el fet, que Nostre Senyor no va voler que fóssim com titelles, regits i supeditats a una dictadura celestial i per això ens va fer lliures, per poder escollir el camí o desviar-nos de ell, i per desgràcia hi ha gent que sigui per les circumstàncies que sigui es desvien del camí i llavors passa el que passa.
I tornant a pensar altre vegada en aquestes tres virtuts teologals , demano de tot cor a Nostre Senyor la seva ajuda per fer en cada moment totes les coses del dia a dia d’una manera correcta , sense desviar-nos del camí i per aquest motiu , escric tres desitjos que van lligats a les tres virtuts.
“Tenir molta fe” : per poder arribar a veure el rostre de Jesús en tots els nostres germans, siguin de on siguin.
“Tenir esperança” : Per fer-ho tot amb molta il.lusió i cada dia millor, com són les petites coses de cada dia.
“Tenir molta caritat” : Per estimar a tothom i no ferir ningú per comentaris innecessaris , fets a vegades sense pensar el que diem i el mal que podem fer.
Però no hem de perdre l’esperança en Jesús. Ell ens ajudarà a millorar i a saber sempre seguir l’únic camí que hi ha, que es “Ell mateix”
Bona setmana i fins aviat.
Mª. Carme Giménez